la pera

Aquest fragment forma part de l’obra Vida de los doce césares, escrita per Gai Suetoni. Concretament es troba en el segon llibre que porta com a títol Vida del divino Augusto. Gai Suetoni va tenir accés a la correspondència privada del emperador i a d’altres fonts, per tant, tot i que esta fet des d’una perspectiva subjectiva, l’obra és bàsica en l’estudi historiogràfic de Roma.

Per tal decontextualitzar aquesta font, en primer lloc, es pot dir que Octavi va ser el primer emperador de l’imperi romà, va governar entre l’any 27 aC i el 14 dC, any en que va morir. El seu tiet era Juli Cèsar i en el seu testament va fer constar que el deixava com a hereu. D’aquesta manera, desprès de l’assassinat de Cèsar l’any 44 aC es van produir conflictes pel poder. Finalment Octavi, desprès de sernombrat pretor del Senat i d’haver derrotat Marc Antoni en la guerra de Mòdena i no haver rebut cap recompensar de poder, va entrar a Roma amb les seves tropes i es va fer proclamar cònsol. “A los veinte años invadió el consulado, haciendo marchar hacia Roma amenazadoramente a sus legiones, y mandando diputados a exigir para él esta dignidad a nombre del ejército.” Per tal de reforçar el poderdels cesaristes es va formar una dictadura militar coneguda com el Segon Triumvirat, composta per Marc Antoni, Marc Emili Lèpid i pel mateix Octavi August. Als triumvirats se’ls hi concedia poders il·limitats durant cinc anys, però es va prolongar fins el 33 aC. La primera acció del triumvirat fou eliminar l'oposició anticesariana per mitjà de proscripcions, així com també persones simplement riques.“Durante diez años fue el jefe del triunvirato establecido para organizar la República; resistió por algún tiempo a sus colegas, oponiéndose a la proscripción, pero después desplegó mucha más crueldad que ninguno de ellos, ya que éstos, cuando menos, se dejaron ablandar algunas veces por las súplicas de la amistad”. Segons Suetoni, Octavi era el que duia a terme les proscripcions més ferotges toti que al principi es va oposar a dur-les a terme. Posteriorment, amb el trencament del segon Triumvirat Octavi va restablir els principis de la república romana. Els tres anys següents, els dedicà a la renovació de les estructures republicanes i tornà al senat el 27 aC, amb els seus poders extraordinaris de triumvir, restaurà així oficialment la república, la qual cosa féu que el senat l'anomenésAugust. En principi, amb la reinstauració de la república el poder governamental va passar a establir-se en el senat però en la pràctica August va exercir el poder de forma autocràtica.

Tot i que no es pot qüestionar la legitimitat del poder d’August es pot afirmar que va accedir al poder autoritàriament i imposant-se per la força. Havent derrotat a Marc Antoni i desbancat a Lèpid, el 29 aC vaser nombrat oficialment emperador. Amb 19 anys es va presentar com a candidat per ocupar el càrrec de tribut de la plebs tot i no complir les condicions necessàries: ser senador i no ser patrici. Per tant, no era possible legalment, tot i així August va rebre tots els poders d’aquest càrrec, per tant, podia vetar les decisions i convocar el Senat quan volgués. Així com també, va arribar a serpropretor sense haver exercit cap de les magistratures anteriors. Aquests fets explicarien les afirmacions de Suetoni, “Antes de la edad se vio elevado a las magistraturas y honores, de los que muchos fueron de creación nueva y a perpetuidad”. Un dels motius pels qual Suetoni justifica el fet de que August tot i tenir el poder total sobre l’Imperi va volgué accedir al consolat 17 anys després delseu últim, l’explica de la següent manera: “Con objeto de recibir en el Foro, como primer magistrado de la República, a sus nietos Cayo y Lucio, que iban a entrar en la vida pública” Per tant, August va intentar ocupar el càrrec durant 7 anys sense interrupció per tal d’establir tal influència que pogués imposar-se al Senat en qualsevol moment i reduir al mínim el seu poder. En principi, el cònsol...