La Revolució Russa

La Revolució Russa.Yanka Rodrigues
1r de batxillerat B
Història Del Món Contemporani.2012-2013
La Rússia dels Tsars.
1.1. Un imperi immens i endarrerit.
El tsar estava investit d’un poder absolut que provenia de Déu i el règim polític era una autocràcia. El tsar governava directament l’imperi, no estava sotmès a cap parlament. Els fonaments sobre els qualsbasava aquest poder eren una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l’Església Ortodoxa, que era un dels grans pilars ideològics del tsarisme.
L’Imperi Rus era fonamentalment una economia agrària en què convivien la propietat comunal, anomenada mir, i les formes de propietat privada de la terra en mans d’una noblesa poderosa i d’una classe de propietaris menys poderosos, els kulaks. En conjunt, estractava d’una agricultura tècnicament endarrerida i amb una producció molt baixa, que amb prou feines era suficient per alimentar tota la població.
En el segle XIX el capitalisme i la indústria havien anat penetrant a la part més occidental de l'imperi, i en alguns indrets, com Sant Petersburg, Moscou, la part russa de Polònia, els països bàltics, Finlàndia, Ucraïna i el mar Negre, hi haviacomençat un procés d'industrialització. Era una indústria molt concentrada i de grans dimensions que depenia del capital estranger, sobretot francès.
La industrialització va comportar l'aparició d'un contingent important d'obrers industrials. Molts dels treballadors eren antics pagesos que havien fugit de la misèria rural. La majoria treballava en grans empreses, cobraven uns salaris baixos i viviaen unes condicions precàries.
1.2. El creixement de l'oposició.
El procés d'industrialització, que va comportar la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, com l'anarquisme i el marxisme.
A Rússia hi van tenir molta força alguns moviments d'arrel popular que eren coneguts amb el nom de populistes (norodniki, en rus). N'és un bon exemple el moviment anomenat La Voluntatdel Poble, que proclamava la destrucció del tsarisme. Entre els ambients populistes l'anarquisme va aconseguir un arrelament molt notable i va donar alguns intel·lectuals destacats, com Bakunin i Kropotkin. S'hi van crear organitzacions com ara Terra i Llibertat, que propugnava el repartiment de la terra entre els pagesos i defensava l'acció directa contra l'autocràcia (assassinat d'Alexandre IIl'any 1861).
Al final del segle XIX també es van crear partits liberals i de composició burgesa, com el Partit Constitucional Democràtic ( KD, anomenat kadett) i el Partit Socialrevolucionari Rus (PSR, anomenat esserita).
La influència del marxisme va donar lloc a la fundació, l'any 1898, del Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR), que tenia com a inspirador Georgi Plekhanov i com a líder més destacatVladimir Ílitx Ulianov, Lenin. Al començament del segle XX el partit es va escindir en dos sectors, els Bolxevics (o majoritaris) i els Menxevics (o minoritaris).
1.3. La Revolució del 1905 i els intents de reforma.
Durant el regne de Nicolau II, iniciat l'any 1894, l'agitació social i política va augmentar a causa de les males condicions de vida i de l'augment de la corrupció a la cort, que...