La Segona República I La Catalunya Autònoma

LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

Les eleccions del 1931 van donar la victòria a les forces republicanes, aquestes van tenir un caràcter plebiscit contra la monarquia. La República apareixia com a una oportunitat per impulsar la modernització i la democratització. LA República ve néixer en circumstàncies difícils, s’havia plantat cara a la greu crisis del 1929, a més, elfeixisme havia començat a implantar-se a Europa i posava en perill els sistemes democràtics. La manca de tradició democràtica, la conflictivitat social, la lentitud i l’oposició dels grups conservadors van comportar una certa inestabilitat.
Al 1931 es van celebrar les eleccions municipals a Espanya. Els partits que van fer el Pacte de Sant Sebastià es van imposar a les grans ciutats i la majoriade nuclis industrials. Els resultats van evidenciar un gran canvi de règim. El 14 d’abril es va proclama la República, la població va sortir al carrer a celebrar-ho. Degut a això, Alfons XIII va renunciar al tron i va abandonar el país. A Madrid, els partits del Pacte de Sant Sebastià, van proclamar la Segona República Espanyola. El govern provisional va convocar eleccions a les Corts on vanconcedir la amnistia general per als presos polítics, la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals i mesures per a protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes. A Catalunya el triomf republicà i d’esquerres va ser aclaparador. El gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya, així doncs, Lluís Companys, va proclamar la República Catalana. La iniciativadels catalans va provocarà un conflicte amb el govern de la República . La comissió del govern va viatjar a Barcelona per demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobres l’estructura de l’Estat a canvia de la concessió d’un règim d’autonomia. Les eleccions generals van tenir una participació molt alta. La victòria va ser per a la coalició d’esquerres. Els diputats van formar les noves cortsconstituents i el govern va quedar a mans d’Alcalà Zamora. Les corts van nomenar una comissió encarregada d’elaborar un projecte de Constitució. LA Constitució del 1931 tenia una caràcter democràtic i progressista: definia a Espanya com una “República de treballadors en un règim de llibertat i justícia”. Aquesta declarava que tots els poder emanaven del poble i tenia els principis següents:l’Estat es configura de manera integral, però s’accepta la possibilitat de constituir governs autònoms, el poder legislatiu resideix en les Corts constituïda per l’executiu, consellers i ministres i el cap d’Estat, i finalment, el poder judicial es confia a alguns jutges independents. LA declaració de drets i llibertats garantia la igualtat absoluta davant la llei, l’educació, la feina i lano-discriminació i també concedia el sufragi a les dones. També firmava la laïcitat de l’Estat, ja que cap religió era oficial i reconeixia el matrimoni civil i el divorci. La Constitució va ser aprovada per una majoria àmplia. Encara que les dretes estaven en contra de la laïcitat de l’Estat. L’aprovació de la Constitució, va provocar que alguns polítics de dretes dimitissin, raó per la qual Manuel Azaña vapassar a dirigir el govern i Niceto Alcalà Zamora, la presidència de la República. A l’esquerra política va destacar la formació d’Izquierda Unida on va juntar amb Acción Republicana i Partit Republicà Socialista Radical. Tots dos partits eren republicans i tenien gran influència entre les classes mitjanes i populars. En l’àmbit gallec va destacar l’Organització Republicana Gallega Autònoma. ElPartido Socialista Oberero Español tenia una influència notable entre els treballadors i agrupava dos corrents: un socialdemòcrata partidari de consolidar el règim republicà, i un altre revolucionari, que veia la República com un camí vers al socialisme. Més a l’esquerra estava el Partido Comunista de España. AL força sindical més important era la CNT de caire anarquista, tenia un fort...