La xilografia

 LA XILOGRAFIA

La xilografia és una tècnica d'impressió en relleu que utilitza una matriu de fusta.
LA MATRIU. S'utilitza el que s'anomena un tac de fusta, un tros de fusta ben allisat i aplanat per les seves cares. La superfície es grava traient fusta d'allò on volem deixar blancs i deixant en relleu les parts que després entintarem. Segons el tipus de tac i l'eina que s'empra per gravar-lotenim dos tipus de tècniques:


 GRAVAT A FIBRA O A FIL, "WOODCUT"

El tac està tallat seguint les betes de la fusta. 
Es sol treballar amb gúbies.
No es pot gravar fent molts detalls ja que normalment els talls han de seguir les betes de la fusta.
Les betes solen quedar marcades en ser estampat el tac.


 GRAVAT A CONTRAFIBRA O A TESTA, "WOODENGRAVING"

El tac sol ser de fusta dura.
El tacestà tallat perpendicularment a les fibres de la fusta.
Es treballa amb burins.
El gravat pot ser molt més precís i es poden fer molts més detall.

LA FUSTA. Del tac de fusta s'ha de tenir en compte: la duresa de la superfície, la seva humitat, les possibles estelles, i la regularitat de la superfície. Es poden utilitzar fustes toves o dures segons el resultat perseguit.
Fustes toves: Les fustesmés toves potser són més aptes per al gravat a fibra. Solen tenir una textura força marcada. Si per un costat no costen de gravar, per l'altra no permeten gaire precisió de tall. La fusta tova s'aixafa més ràpidament a mesura que es premsa i per tant normalment es fan edicions més curtes. Els tacs de fusta tova són més aptes per fer traços i zones planes àmplies. La fusta de pi o d'om seriend'aquest tipus. (Per endurir-les s'hi pot passar una capa de laca diluïda en un 50% d'alcohol, passant-hi després un paper de vidre).
Fustes dures: És la fusta més apte per a utilitzar en el gravat a contrafibra. La duresa i resistència de la fusta permet fer grans tiratges, més minuciositat i detall en el gravat. Si el tac és ben polit i allisat no notarà la textura d ela fusta. Per exemple la deboix és molt adequada, és dura, seca, resistent i amb pocs nusos, però se'n poden fer planxes poc amples. Per al seva idoneïtat coneixem el gravat a contrafibra com a gravat al Boix. D'altres fustes aptes són les dels arbres fruiters, com el cirerer, perera, noguera, castanyer o el cedre, faig, arç, salze, til·ler... 
També podríem utilitzar conglomerats com el DM però el resultat i possibilitatssón molt diferents. Els contraxapats es poden emprar però fent uns solcs no molt profunds (de fet surten més barats). La fullola pot servir ja no per a gravar sinó per a realitzar plantilles ja que es poden tallar fàcilment.


EINES

-Ganivetes
-Gúbies (de diferents formes i amplades)
-Enformador (per a buidar)
-Puntes
-Llimes
-Burins (de diferents puntes i demans)
-Eines elèctriques(moles, trepants...)
-Eines per al pirogravat.
                    
 
Procés de realització


REALITZACIÓ DEL GRAVAT: Es pot gravar directament el tac o fer-hi prèviament un dibuix, guixant directament sobre la superfície o partir d'un disseny previ amb l'ajuda d'un paper de calc. És bastant pràctic tenyir la superfície del tac de color negra i fer el calc amb paper blanc. Sempre fent el dibuixinvertit. El fet de tenir la fusta tenyida fa que quan anem traient material ens resta només de color negre el dibuix que quedarà estampat. Un cop el gravat fet o si més no una part es pot dipositar talc a dins dels solcs i així es veurà clarament la part de paper que quedarà sense estampar.

ENTINTAT: En xilografia es poden utilitzar tintes grasses (tipogràfiques o també les calcogràfiques) itambé aquoses (amb glicerina).
L'entintat es sol fer amb el roleu. Aquest pot ser de poliuretà, gelatina o goma dura o tova.

El roleu ha de ser, per anar bé, més gran que la matriu per evitar les marques dels marges del roleu.

La tinta es diposita sobre un vidre, es pasta una mica i s'escampa amb el roleu fins que aquest quedi cobert de tinta. No hem d'utilitzar molta tinta, un cop hi hem passat...