Les activitats econòmiques en un món global : la indústria

ÍNDEX

1.Context 4-5

2.Desenvolupament del conflicte 5-8

3.Fi del conflicte i conseqüències 8-9

4.Bibliografia 10

1. Context

La República Federal de Iugoslàvia la qual estava formada per dues repúbliques federals: la República Autònoma de Montenegro i la República Sèrbia, va entrar en guerra l’estiu del 1991.

A principis d’any, quatre repúbliques de Iugoslàvia: Eslovènia,Croàcia, Macedònia i Bòsnia i Hercegovina van reclamar la seva independència. Al veure el panorama l’exèrcit iugoslau ,format bàsicament per Serbis, va començar la guerra per evitar la desintegració del país.
La guerra enfrontava en primer moment Sèrbia i Eslovènia tot i que més tard s’hi va adjuntar Croàcia.

Poc a poc tots els països que formaven part de la Unió Europea d’aquells moments vanreconèixer la independència de Croàcia i Eslovènia, començant per Alemanya que va ser el primer país en reconèixer-les l’any 1992.

Després de la independència de Croàcia i Eslovènia i de la desintegració de la República Federal de Iugoslàvia, Bòsnia i Hercegovina va decidir passar a ser un país independent amb 4 milions d’habitants dels quals el 44% eren musulmans, el 32% sèrbis i el 17% croates.En cas contrari, és a dir, que Bòsnia i Hercegovina hagués decidit no ser un estat independent hauria estat dominat per una república sèrbia.

El 3 de Març del 1992 es va celebrar a Montenegro un referèndum per declarar o no la independència de Bòsnia i Hercegovina.
El recompte de vots va mostrar que el 95,66% dels vots estaven en contra de la independència i ha favor de mantenir la unió de larepública sèrbia.
Tot i així, tan sols un 66% de la població va votar, ja que la població catòlica i musulmana sumat al percentatge de població que volien la independència no van votar, afirmant que el referèndum s’havia portat a terme sota unes condicions no democràtiques i que a més a més el govern central havia controlat la campanya electoral.
Tot i aquests obstacles com també el clar boicotdels servis no van poder evitar la independència de Bòsnia i Hercegovina.

La Unió Europea i els Estats Units van reconèixer ràpidament Bòsnia i Hercegovina com un estat independent ja que pensaven que aquest reconeixement evitaria una altre guerra, mentre que per Bòsnia i Hercegovina va representar el començament d’una nova guerra. Realment no era una guerra nova sinó que més aviat era unacontinuació de l’anterior, l’exèrcit iugoslau format per Sèrbis ( de Sèrbia i de Bòsnia i Hercegovina) contra Bòsnia i Hercegovina, amb l’únic objectiu de formar la “Gran Sèrbia “.

La guerra entra Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina va durar des de l’abril del 1992 (en teoria a principis d’any no s’havia declarat oficialment la guerra però a la pràctica havien començat els primers moviments) fins el1995.Durant aquests anys es van portar a terme grans campanyes de neteja ètnica com també presa de territoris amb els quals es volia aconseguir la divisió del país seguint la diversitat de les ètnies.

2. Desenvolupament del conflicte

Després de la proclamació de la independència de Bòsnia i Hercegovina al referèndum i del ràpid reconeixement d’aquesta per part de la Unió Europea i els EstatUnits, Bòsnia i Hercegovina va entrar en guerra amb Sèrbia, la qual volia evitar la desintegració de la seva república.
De forma resumida, el conflicte es va desenvolupar de la següent manera:

(La Organització de les Nacions Unides, és a dir, la ONU a finals de febrer del 1992 va embargar tot el comerç aeri i petrolífer de Sèrbia i Montenegro per donar suport als Sèrbis, i a principisd’octubre tot els viatges aeris militars.
A més a més el juny del mateix any va autoritzar els desplegament de 14.000 “cascos azules “ a la part d’Eslovènia oriental i Krajina (regió que es va unir a Eslovènia durant la seva declaració autònoma Sèrbia a Croàcia ) per assegurar la seva protecció, més coneguda com la UNPROFOR.

Totes aquestes propostes van poder ser complertes gràcies a l’ajuda de...