Les dones
Isabel-Clara Simó, DONES Alzira, ed. Bromera, 1998
El gènere d´aquest llibre és de narrativa psicològica ja que mescla sentiments, estats d´ànima iemocions de la dona que es veu atrapada en un món del qual no pot eixir i del que sens dubte ella és la víctima.
En aquest llibre hi ha setze històries de dones molt diferents: unes viuen per als seushomes, unes altres per als fills i fins i tot prostitutes que intenten sobreviure al món que les rodeja, però totes amb una cosa en comú, totes elles són lluitadores perquè dia a dia tenen que eixiren davant i a més a més carregar amb tots els inconvenients que suposa ser dona.
Ací Isabel-Clara Simó, (Alcoi 1943) doctora en filologia romàntica i amb una carrera literària intensa i sòlidatracta de ficar-nos en el món propi de la dona i de fer-nos sentir les seves emocions i angoixes.
El llenguatge és prou fàcil i qualsevol persona podria entendre-ho, els personatges estan molt cuidatsper a que donen la imatge que la escriptora vol donar i els ambients són molt variats i propis de la vida quotidiana, el que fa que cada història siga fortament reial.
En les històries es mesclendiàlegs y narracions on sempre els pensaments de les dones queden al descobert.
La estructura és quasi sempre la mateixa: introdueix la dona en l´espai i les condicions de la pròpia història i despréses deixa veure els seus pensaments i les seves intencions de canviar la seva situació per tal de mijorar-la. La dona reflexiona i de vegades es pregunta si val o no la pena continuar en davant ja quela majoria de les vegades tot el món li dóna la esquena.
Pot ser la història més forta siga Amor de mare que tracta d´una dona la qual el seu marit no li dóna diners per a res, ni per a elsxiquets, ni per a la casa, ni per a ella, això si , a ell li agrada molt aparentar el que no és i gastar tots els diners en ell mateix. La dona te que buscar- se la vida per tal d´eixir en davant i...
Regístrate para leer el documento completo.