Les invariants pedagogiques. freinet

Les invariants pedagògiques
Les invariants pedagògiques constitueixen un text poc habitual, es presenten a la vegada com un vademecum de les diferents tècniques que es necessiten per aplicar la Pedagogia de Freinet.
Les tècniques de Freinet de l’escola nova han franquejat avui en dia una llarga etapa de trenta-cinc anys d’experimentacions en escoles franceses i del estranger.
Es un canvimolt radical que constitueix una veritable revolució en l’educació, que requereix una formació especial dels nous educadors i reeducació dels que portaven anys educant.
Invariant num.1:
El nen es com un adult però en petit que per la seva inexperiència, debilitat e ignorància no te encara assolit el ritme d’un adult pro amb els mateixos principis.
Com a conseqüència: Abans de castigar a un nen enshem de posar en el seu lloc i estudiar la situació.
Invariant num. 2:
Ser gran no significa forçosament estar per damunt del demes.
Vol que el professor es doni conte de que posar-se al mateix nivell que els alumnes es un aspecte positiu per trencar la peligroça distancia que existeix entre l’alumne i el professor. La Pedagogia moderna trenca amb les tarimes de l’escola tradicional que donavenun aire de superioritat y distanciament amb els alumnes marca’n una clara autoritat y disciplina.
Invariant num.3:
El comportament escolar d’un nen esta en funció del seu estat fisiològic, orgànic i constitucional.
Ens explica que el mal comportament d’un alumne por ser degut a diferents causes que hem d’intentar trobar. No podem quedar-nos amb la idea de que el mal comportament es nomésintencionat per la maldat d’un alumne.
Invariant num. 4:
A ningú li agrada que li manin autoritàriament; el nen, en això, no es diferencia d’un adult.
Tots els manaments autoritaris comporten una oposició automàtica del que ho s’ofereix. Amb el que podem dir que qualsevol manament autoritari es considera sempre un error.
El treball del professor ha de ser una ajuda perquè el nen escujeixi ladirecció per on vol anar sense forçar-lo.
Invariant núm. 5:
“A nadie le gusta aliniarse, porque aliniarse es obedecer pasivamente a un orden externo.”
El alumnes han de comprendre la disciplina com necessària per la convivència en grup, han d’acceptar l’organització i practicar-la sense que sigui una necessitat obligatòria i pertorbadora per ells.
Invariant num. 6:
A ningú li agrada veure’sobligat a fer un determinat treball, inclòs si el treball no li desagrada particularment. Es la obligació el que paralitza.
La obligació a fer una cosa que un nen no vol fer ,fa que aquest oblidi el que ha après i surtin nen inadaptats amb complicacions individual i socials.
Invariant num.7:
A cada un li agrada escollir el seu treball, encara que l’elecció no sigui la millor.
Deixant que el nenseleccioni el treball que vol fer sense imposar-li la distribució el professor, trobarem que ho agafarà amb més ganes encara que tingui que estar més temps per fer el treball.
Invariant num.8:
A ningú li agrada donar voltes al vuit, comportar-se com un robot; es a dir, actuar, sotmetre’s a pensaments inscrits en rutines en les que no participes.
Si un nen pedaleja sobre una bicicleta estàticaaviat es cansarà, m’entres que aniria a la fi del mon si la bicicleta podria donar voltes de veritat .
Invariant num.9:
Es precís que motivem el treball
L’aportació pedagògica es la possibilitat de que el nen realitzi un treball amb eficàcia de manera motivadora perquè es un treball animat on pot provar experiments.
Invariant num. 10:
“Basta de escolàstica”.
Proposa saber detectar lavalidesa de “ la escolàstica” a l’escola i fora d’aquesta.
Invariant num. 11:
La via normal, de l’adquisició no és de cap mode d’observació, la explicació i la demostració, sinó el tempteig experimental, procedients naturals i universals.
Ens planteja una educació basada en la experiència i la vida.
Invariant num. 12:
La memòria, per la que es preocupa tant l’escola , es valida i preciosa quan...