Linguistica

1. Principis de lingüística
Lingüística per a mestres
Qui no comprèn una mirada,
tampoc no entendrà una llarga explicació.
Proverbi àrab

1.0. Lingüística i ciències del llenguatge
El llenguatge és una activitat comunicativa humana i planteja la possibilitat de comunicació
d’idees a un interlocutor mitjançant un codi de signes interpretables. Té, doncs, un aspecte
individual (activitatde persona a persona) i un aspecte social (en comunitat). Atenent al tipus de
signes, aquesta capacitat pot tenir manifestacions auditives (o, correlativament, parlades), visuals,
olfactives, tàctils, etc.
El llenguatge, terme que designa el fenomen genèric, presenta diferents manifestacions
(representacions particulars) que anomenem llengües (idiomes quan presenten algun estatus polític)
ique són sistemes de signes que manegen grups de persones que denominem comunitats
lingüístiques. En altres disciplines, matemàtiques o física per exemple, s’usen llenguatges formals
però no formen part del fenomen que coneixem com a llenguatges naturals (tot i que són fenòmens
clarament culturals i un bon exemple en podria ser l’esperanto).
Tres disciplines estudien el llenguatge: la filologia(que també s'ocupa de les llengües concretes i
dins la qual la lingüística pretén esdevenir una ciència formal), la filosofia (o filosofia del
llenguatge) i la semiòtica (que s’ocupa dels signes en general). A pesar que l’interés sobre el
llenguatge és molt antic (pensem en la gramàtica de Panini del segle VI aC o en El Cratil de Plató)
la lingüística continua sent una ciència jove ja que laseua consolidació inicial no arriba fins a la
publicació del Cours de linguistique générale, el 1916.
Estudiar el llenguatge, de fet, és estudiar l’ésser humà; veure i analitzar què fa aquest amb la seua
activitat principal (la comunicació) una activitat que manté una relació molt important amb una
altra activitat també fonamentalment humana: el pensament. Estudiar el llenguatge és explicar lacondició humana descrivint què fa, què diu, què pensa cada individu com a membre d’una o
diverses comunitats lingüístiques i culturals. Els parlants, d’una banda, i els lingüistes, de l’altra,
abstrauen. Els primers creen continguts de consciència, és a dir, paraules i signes que signifiquen i
refereixen. Els lingüistes, per a explicar-se aquesta realitat, han de distingir entre l’abstracció ila
realitat, entre creació, símbol, contingut de consciència i realitat.
La lingüística entesa, de la manera més estricta possible, com la disciplina que estudia el
llenguatge per se, no es deixa classificar fàcilment. L’estudi dels sons inclou el de les
característiques físiques del flux de la parla (fonètica acústica) i el de les característiques
anatomicofisiològiques del tracte vocal(fonètica articulatòria) i de l’oïda (fonètica auditiva). Totes
aquests disciplines interessen en la manera com els trets que descriuen s’organitzen per tal de fer
distincions lingüístiques significatives (fonologia).
Amb els sons construïm paraules i amb aquestes frases. La construcció interna de les paraules és
objecte d’estudi de la morfologia i les combinacions de paraules, de la sintaxi. Lasemàntica
s’encarrega de l’estudi del significat d’aquestes unitats. Fonètica, fonologia, morfologia, sintaxi i
semàntica són les subdisciplines de la lingüística que estudien els aspectes més interns de les
llengües. Totes juntes integren el que alguns anomenen microlingüística per oposició a la resta, que
constituiria la macrolingüística.

1. Principis delingüística___________________________________

Hi ha lingüistes, hereus de la visió de Bloomfield, que relegarien les fonètiques a un domini previ
al de la lingüística estricta per tal d’aconseguir la unidimensionalitat de l’objecte d’estudi: el
llenguatge. No obstant això, les unitats simbòliques que integren el lèxic d’una llengua són
inventables, relativament accessibles a la consciència, triables o eludibles pels...