Llibre i ètica nicòmac

ÈTICA A NICÒMAC – LLIBRE I – Sobre la felicitat

1. Tota activitat humana té un fi.

El bien es aquello hacia lo que todas las cosas tienden.
Hay diferencias entre fines (nos son activitatdes y otros obras a parte de las act)
En los casos en que los fines estan a parte de las acciones las obras son preferibles a las actividades.
UNA COSA ES LA ACCIÓN, LA OTRA LA ACTIVIDAD Y OTRA LAPRUDICCIÓN. EN GENERAL, EL PRODUCTO ES MEJOR QUE LA ACTIVIDAD PUES ÉSTA TIENE COM FIN A AQUÉL.

como hay muchas acciones artes y ciencias también ha muchos fines. Pero muchas de ellas estan subrodinadas a una sola facultat (o capacidad de actuar, referido quizá a la ciencia practica)

En todas elas los fines de las princiaples (en el sentido más noble y elevado del término, es decir, la cienciaque tiene como ifn fijar las normalas generales de la acción que aseguren el bien de los ciudadanos y en definitiva de la ciudad.) son preferibles a los de la subordinadas ya que es con vistas a los primeros comos e persiguen los segundos. Y no importa que los fines de las acciones sean las actividades misas o algo diferente, como ocurre ne las ciencias mencionadas.

La ètica forma part de lapolítica

Si de les coses que fem hi ha algún fi que volem per ell mateix, i les demes causes per ell, i el que escollim no està determinat per una altre cosa, es evident que aquest fi serà lo bo i el millor.
El coneixement d’aquest bé tindrà un gran pes a la nostra vida i que no aconseguirem millor el que hem de acosneguir. Hem de determinar quin es aquest bé i a quina de les ciencies o fcaultatspertany. Semblaria que ha de ser la psuperema i directiva en grau sum. Aquesta és la política. (la ciencies que té com fi fixar les normes generals de la acció que aseguren el bé dels ciutadans i de la ciutat). La política regula quines ciències son necessàries a la ciutats i quines ha d’aprendere cadascú i fins quin extrem. Les facultats més estimades li estan subrdinades, com esrategia economiai retoric.a

Com la política es seveix de les demés ciències i prescriu aa més, que s’ha de fer i s’ha d’evitar, el seu fi incluirà el fi de les demés ciències, així constituirà el bé de l’home. Doncs encara que sigui el mateix bé del individu i el de ciutat es evident que es més gran i perfecte acosenguir i salvaguardar el de la ciutat perquè procuraraà el bé de uan persona es desitjable peroes mes maco i divi conseguirlo per a un poble i les ciutats.

La nostar investigació és una certa displicina política.

La ciència política no és una ciència exacte.

No s’ha de buscar el mateix rigor en tots el raonaments com tampoc en tots els treballs manuals. Les coses nobles i justes que són objecte de la política presenten tatnes diferencies i desviacions que semblen existir només perconvenció i no per naturelesa. Aquesta inestabiltat també la tenen els bens a causa dels prejudicis que causen a molts, doncs alguns han mort a causa de la seva riquesai altres pel seu coratje.

“quan tractem de coses que pasen gerealment i es apreix de tals premisses, es batant amb arriar a conclusions semblants. Es propi de l’home instruit buscar le’xactitut en cada materia en mesura que ensho permeti la natura del tema”

El jove no es un deixeble apropiat x la politica ja q no te expriencia de les accions d ela vida i els raonaments pareteixen dellas i versen sore ellas. Si es docil a les passions aprendra en va i sesne profit.
El fi de la política no és el coneixement, si no la acció. Poc importa si es jove en edat o de caracter juvenil doncs el defecte no radica en el tempssi no en viure i procurar totes les coses d’acord amb la pasió. Pels que orientens la vida segons la raó, el saber sobre aquestes cosas serà profitos.

Divergencies sobre la naturalesa de la felicitat

Todo conocimiento y elección tienden a un bien.
Cual es la meta de la politica i cual es el ien suprema enter todos los que pueden realizase?
La felicidad, vivir y obrar bien es lo mismo...