Lobismo frente a la unión europea y sistemas financieros

1. ¿Quins són en la vostra opinió els punts forts de fer un lobbisme efectiu a nivell comunitari a partir d’apel·lar a l’interès nacional i mobilitzar institucions d’un sol Estat membre? I els punts febles?

La principal desavantatge de fer lobbisme a Brussel·les apel·lant només a l’interès nacional és que no es poden buscar aliances, i aquesta és la primera norma no escrita que configura latècnica del lobbisme a la Unió Europea.

Per tal de que aquesta activitat sigui efectiva, necessitem d’un col·lectiu que defensi una mateixa veritat i, a poder ser, promoure totes les aliances possibles amb els altres estats amb els quals compartim una mateixa visió. Sense aliances, no podem defensar la lògica comunitària, ja que, com se sap, en èpoques de crisi tots els països tenen unatendència proteccionista de la seva economia.

A més, seguint els “consells” d’aquest llibre, no s’ha d’anar mai en contra de la corrent de la lògica comunitària, perquè si hi ha alguna cosa que molesta als funcionaris comunitaris és el discurs particular, nacionalista i numantí perquè, no estaríem vetllant pels interessos comunitaris sinó pels nacionals.

Per altre banda trobem algunavantatge. Actuant a nivell nacional, es pot intervenir més ràpidament, ja que no s’ha d’esperar a res ni a ningú. D’aquesta manera es pot actuar al moment de la gènesis de la decisió, però sempre tenint en compte que s’han de tenir preparades propostes alternatives que es puguin incorporar de manera intel·ligent. Igualment però, el lobbying a la UE és un savoir-faire o Know-how, és a dir, una accióbasada en el coneixement tècnic, així com l’experiència i perícia sobre el què, qui, com, quan i on de les decisions s’aproven a Brussel·les. D’aquesta manera, estar ben informats i en el moment precís, mantenir una permanent de “vigília legislativa” i la creació d’una estructura permanent a Brussel·les és un punt clau per la consecució dels objectius.

Però l’estat només podrà treballar sol sipot entrar al món comunitari i passar a l’acció invertint en recursos humans i materials. Per tant, haurà de col·locar persones de confiança en alguna de les peces clau que conformen la maquinària comunitària, contractar antics funcionaris comunitaris o contractar professionals de lobbying.

2. Cas pràctic:

2.1. Identifiqui què es podria haver fet millor per aconseguir un paquet desupervisió financera més “intergovernamental” i menys “federalista europeu”. És a dir, què pot haver fallat per part del lobbisme de la indústria financera en general i de Gran Bretanya en particular perquè les institucions supervisores tinguin tant de poder.

Primer de tot, hem de tenir en compte que la UE té una tendència proteccionista. Aquest fet provoca que en èpoques de crisi econòmica esfomentin les postures defensives dels Estats cap a les seves pròpies economies, en deteniment de la completa liberalització del comerç intracomunitari.

Gran Bretanya va declarar que els impostos sobre els beneficis bancaris imposats per la majoria de països de la UE els volen utilitzar per les seves pròpies necessitats pressupostàries. I el ministre britànic de Finances George Osborne va dir“Vaig deixar ben clar que no recolzem propostes per un fons europeu de resolució”. Però no s’ha tingut en compte que qui fa lobbying per tractar de modificar, neutralitzar o influir en una decisió comunitària ha de calibrar prèviament les conseqüències econòmiques d’aquesta, en termes de rendibilitat econòmica o empresarial, treball i lliure competència, i no ha estat així.

La City of London,sabent que és el grup de pressió política (lobby) més poderós del món, hauria d’haver recalcat que les institucions europees no poden tenir tant de poder, perquè això representa una pèrdua d’autonomia financera per part dels països membres.

Com he comentat en l’apartat anterior, Gran Bretanya hauria d’haver buscat aliances amb altres països membres de la Unió Europea, ja que el millor...