Lujo, Mentiras Y Marketing

NTRODUCCIÓ

El llibre Lujo, mentiras y marketing. ¿Cómo funcionan las marcas del lujo? escrit per Marie-Claude Sicard va ser publicat originàriament per Pearson Education France, a París l’any 2003 amb el títol original Luze, mensonges & marketing. Mais que font les marquesde luxe?. La seva traducció a l’esplanyol va ser publicada l’any 2007 per l’editorial Gustavo Gili SL a Barcelona.Marie-Claude Sicard és experta en estratègies de marca i consellera en grans empreses franceses i internacionals. Imparteix classes de Ciències de la Comunicació a la CELSA( París IV-Sorbona).

Crec que cal destacar el fet de que aquest llibre va ser escrit l’any 2003, actualment en l’any 2013 és quan el llegeixo, desprès d’aquests deu anys moltes coses han canviat. A més a més, la crisi passada aAmèrica i la actual a Europa crec que afecta en el consumisme actual en tot el món, fet que afecta en coses que comenta durant el llibre, igual que afecta en molts altres àmbits.


RESUM

El llibre es divideix en cinc apartats: introducció, primera part (per acabar amb algunes idees preconcebudes), segona part (luxe internacional: xoc de cultures), tercera part (com funcionen les marques delluxe) i conclusions.

Introducció.
Què és el luxe? El llibre comença amb aquesta pregunta, pregunta que sembla obvia i que tothom seria capaç de respondre-la. Però no és així, la definició de “luxe” és molt més complicada del que sembla.
Marie-Claude Sicard ens explica perquè està interessada en les marques del luxe i no en les marques generals, que són la seva especialitat. El seu motiuprincipal és el fet del que els francesos consideren que el luxe francès és l’únic i amb ells va començar el luxe.
També ens parla una mica del marketing, de la comunicació necessària de les marques amb els seus compradors. Ja que, una empresa o marca sense clients i/o compradors no tiraria endavant. Diu: “La lògica de la comunicació: comunicació, aquí, no significa publicitat, sinó relacionshumanes, és a dir, intercanvi i diàleg entre dos o més persones que participen en una mateixa transició – que pot ser comercial-.” També ens diu: “La comunicació suposa un contacte, el luxe suposa una distància.”

Primera part (per acabar amb algunes idees preconcebudes).
D’on prové la paraula luxe? Segons el francesos prové de la paraula llum, lux en llatí. I d’aquí que la majoria de gent creguique així és. Però no, luxe prové de la paraula luxus. Luxus primer significava trencar, dislocar, desencaixar, desprès excés a la forma de viure, fast, malbaratament. Tot i així, en el món del luxe ja els interessa que la gent cregui que prové de la paraula llum, ja que aquesta té connotacions positives, en canvi, luxus destaca les diferencies socials, remarca que el luxe només se’l pot permetreuna part de la societat i per tant divideix la societat en aquells que s’ho permetre i aquells que no.
El luxe no és propi dels francesos, però si que és cert que durant els segles XVII i XVIII a França, i sobretot a París, van tenir una època molt bona, el luxe va créixer i va augmentar, i amb ell l’economia del país. És va fer famós i conegut arreu del món gràcies a la seva bona qualitat i vaguanyar molt de prestigi. Però no era a l’únic lloc, a Itàlia, Amèrica,... també van créixer en aquest sentit encara que els francesos no ho consideressin luxe.
El luxe francès no comença, ni molt menys, quan els francesos creuen i diuen. Si mires temps enrere, la història ens diu com a l’Edat Moderna ja hi havia elements de luxe, i fins i tot, algun a l’Edat Mitjana. El luxe ja s’utilitzava perdiferenciar les diferents classes socials: els aristòcrates, els burgesos i el poble. Per tant, els Francesos van errats quan creuen que el seu luxe és l’únic en el món.
El luxe és relatiu, canvia depenent del moment en que es troba, depenent del temps, l’època, la societat,...
Com he dit anteriorment, el luxe sempre és una desviació, i el diferencia en tres. Desviació cap a d’alt, desviació...