La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El procés de formació
En el moment en que la Lliga Regeneracionista va assolir responsabilitats als ajuntaments i diputacions catalanes començà el procésd’obtenció de la Mancomunitat.
Els polítics eren conscients que Catalunya necessitava millores en les infraestructures, el sistema educatiu i el foment de la llengua i cultura catalanes.
El 1907,Enric Prat de la Riba fou escollit president de la Diputació Barcelonina i es preocupà d’impulsar i difondre la cultura Catalana creant d’IEC (1911) i la Biblioteca de Catalunya (1914).
El 1911 proposaunir les quatre diputacions per tenir òrgans de govern propis. Adreçà la proposta al govern liberal de Madrid.
Canalejas va estar d’acord amb el projecte de Mancomunitats (1912), quan l’assassinen.El Senat és presidit per anticatalanistes que bloquegen el projecte aprovat per les corts.
El 1913 Dato (conservador) publica un decret que autoritza les mancomunitat amb finalitatadministrativa.
La constitució de la Mancomunitat
La Mancomunitat es constitueix el 6 d’abril de 1914 encapçalada per Prat de la Riba i per una assemblea (designava un consell de 8 persones).
Només va ser unadelegació de les funcions que ja tenien les diputacions pel que no va disposar d’una cessió de noves competències ni modificacions pressupostàries. Tan sols era administratiu.
La Lliga Regionalistava tenir presencia majoritària desenvolupament cultural, modernització econòmica i social.
Presidents:
Prat de la Riba (191-1917).
Josep Puig i Cadafalch (1917-1923).
Alfons Sala (1923-1925).L’obra de govern de la Mancomunitat
Crea una infraestructura de serveis públics i administratius per potenciar el desenvolupament econòmic.
Pla de millora de la xarxa viària.
Sistemes postal itelefònic.
Pla d’acció agrària  més productivitat agr. i ram. Creació d’escoles tècnics agraris.
Fomenta la llengua i la cultura catalanes amb un projecte cultural i educatiu (amb escassetat de...