Medicos Romanos

METGES ROMANS
-Celso
(Aulus Cornelius Celsus). De la seva vida se sap molt poc, era un patrici culte i intel·ligent, del qual només es conserva una obra, el tractat "De re medica", que formava part de la seva obra enciclopèdica "De artibus", (Sobre les arts). És un dels tractats mèdics més complet dels que es conserva de l'antiguitat.
Sembla que Celso no era metge de professió, però que haviaaprès medicina. Són nombroses les seves observacions originals, entre elles, la descripció del quadre clínic de l'apendicitis, aquest diagnòstic no tornarà a aparèixer apareixerà en els registres de mortalitat fins a 1880.
Celso afirma: en veritat els signes de la inflamació són quatre: tumor i rubor amb calor i dolor.
Diu en el "Proemi" de la seva obra que "La ciència de la salut era consideradaoriginalment part de la filosofia, de manera que tant la cura de les malalties com la contemplació de la naturalesa van néixer entre les mateixes autoritats".
El llibre de Cels és bàsicament hipocràtic però aprofita també conceptes alexandrins. Està dividit en tres parts, segons la terapèutica utilitzada: dietètica, farmacèutica i quirúrgica. Pel que divideix amb criteris hipocràtics les malaltiessegons el seu tractament, les que poden millorar amb la dieta, amb fàrmacs i les que necessiten cirurgia.
Celso critica tant als empiristes com als metòdics metodistas, perquè uns pretenen curar totes les malalties amb fàrmacs, altres ho pretenen sol amb dieta i exercicis.
Va afirmar que hi ha una força curativa natural en el cos humà i recomana, per protegir-se de les malalties, una vida d'acordamb les lleis de la Natura. Concedeix gran importància a la hidroteràpia, de la s'ocupa per extens, de tal manera que se li ha considerat el primer a establir indicacions correctes per a moltes de les seves aplicacions.
Seguint la seva tendència hipocràtica, entre les causes de les malalties esmenta les estacions, el clima, l'edat del pacient i la seva constitució física. Els símptomes com febre,sudoració, salivació, fatiga, hemorràgia, augment o pèrdua de pes, mal de cap i molts altres, s'analitzen desacord amb aquesta tradició.
Les mesures dietètiques i higièniques que recomana Celso són de caràcter hipocràtic: exercici moderat, viatges, estades al camp, abstenció d'exercicis violents, de relacions sexuals i de begudes alcohòliques.
També caldria evitar canvis bruscos en la dieta ocanviar de clima, i prendre mesures per baixar de pes (purgues freqüents, banys en aigua salada, menys hores de son, gimnàstica i massatges), les recomanacions dietètiques per la seva banda, ocupen la meitat del segon llibre.
També s'ocupa de la cirurgia, que ocupa dos llibres, on recomana que el cirurgià sigui jove, amb mà ferma que no li tremoli, que sàpiga fer servir les dues mans, visió aguda iclara, i esperit impassible. Amb veritables desitjos de curar el pacient, però sense commoure per les seves queixes.
Celso exposa el maneig de les ferides i indica que les dues complicacions més importants són l'hemorràgia i la inflamació, és a dir, la infecció. Per a la hemorràgia recomana compreses de lli, que han de canviar diverses vegades si cal, i si l'hemorràgia no s'atura, llavors aplicarvinagre a les compreses. Si tot això falla, cal localitzar la vena que sagna, lligar en dos llocs i seccionar entre els lligams. Finalment recomana aplicar a la ferida diferents medicaments elaborats amb diferents compostos entre els quals es troben acetat de coure, òxid de plom, mercuri, o carbó.

-Dioscórides: Punt de partida de la farmacologia
Pedacio Dioscórides Anazarbeo. De la seva vida se sapmolt poc, les escasses dades que ens han arribat provenen de la carta que precedeix al seu tractat com a prefaci i també com a dedicatòria al seu amic Ari, metge de Tars.
Va ser metge de l'exèrcit romà en temps de Claudi i de Neró. Aquesta situació li va proporcionar l'oportunitat de viatjar i conèixer diverses províncies de l'Imperi Romà i reunir les seves pròpies observacions sobre els...