Meditacions metafísiques i-ii descartes

René Descartes (1596-1650)
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí; d’aquí l’adjectiu «cartesià»), considerat el fundador de la loso a moderna i capdavanter del racionalisme, va néixer a la ciutat de La Haye, avui anomenada Descartes, a la regió francesa de Turena. Pertanyent a la petita noblesa, va ser educat en el prestigiós col·legi dels jesuïtes de La Flèche, on va ser instruït en elpensament escolàstic. Després, decidit a «conèixer món», s’allistà voluntàriament com a soldat en diversos exèrcits; quan nalitzà l’aventura militar, viatjà per diversos països europeus, alternant els viatges amb llargues estades a París. L’any 1629 va establir la seva residència a Holanda, on va viure en diversos indrets i on es va poder dedicar plenament a la seva tasca de pensar i d’escriure lesseves re exions, en unes condicions de relativa tranquillitat i seguretat. Malgrat l’aïllament, va mantenir una àmplia correspondència amb algunes de les gures més rellevants del pensament europeu del moment. L’any 1649 li va arribar una invitació de la reina Cristina de Suècia, àvida de rebre lliçons de loso a a la cort d’Estocolm. Descartes acceptà l’oferta, però va morir al cap de pocs mesos,suposadament de pulmonia. L’any 1637 va aparèixer en francès, a la ciutat holandesa de Leiden i sense el nom de l’autor, el Discurs del mètode, la seva primera i més famosa publicació. Aquesta obra es considera que inaugura el pensament modern, ja que pren la consciència o la ment com el lloc per on ha de començar tota recerca losò ca. El Discurs del mètode és una autobiogra a intellectual adreçadaal gran públic, però, en la seva part quarta, demostra breument que l’ànima és independent del cos i prova a priori, com si es tractés d’un teorema, l’existència de Déu. Conscient de les insu ciències de la metafísica del Discurs es dedica a preparar la que va ser, sens dubte, la seva obra mestra de metafísica o loso a primera. L’any 1641, després de sotmetre-les a l’examen de diferents savis queli envien les seves crítiques, publica les seves Meditacions metafísiques sobre la loso a primera en les quals es demostra l’existència de Déu i la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home, amb les objeccions que li han fet els doctes i les respostes del mateix Descartes. Malgrat que l’obra es publica primer en llatí per buscar la protecció dels teòlegs abans de posar-la a l’abast d’unpúblic més ampli, no es tracta d’un llibre només per a savis, i l’any 1647 es tradueix i es publica en francès.

1

René Descartes
En el prefaci a les seves Meditacions, Descartes escriu un «Resum de les sis meditacions següents» on dóna fonamentalment una justi cació de l’ordre dels seus pensaments: «En la primera meditació proposo les raons per les quals podem dubtar en general de totes lescoses, i en particular de les coses materials, almenys mentre no tinguem altres fonaments de les ciències que els que hem tingut ns ara. I, encara que la utilitat d’un dubte tan general no sigui al principi evident, és, tanmateix, molt gran, ja que ens allibera de tota mena de prejudicis, i ens prepara un camí molt fàcil per acostumar el nostre esperit a separar-se dels sentits, i, en de nitiva,perquè fa que ja no puguem mai tenir cap dubte de les coses que més endavant descobríssim com a vertaderes». El dubte cartesià és un mètode i, a diferència del dubte escèptic, té com a nalitat fonamentar un coneixement indubtable i enderrocar les falses opinions. L’escepticisme renaixentista, representat per pensadors com ara Michel de Montaigne (1533-1592), Pierre Charron (1541-1603) o FranciscoSánchez (1551-1623), defensa la posició que losofar és dubtar i avança algunes de les preguntes que després respondrà Descartes. La «tranquil·la solitud» i seguretat la va trobar a Holanda, on, com escriu al seu amic Jean-Louis Guez de Balzac (1597-1654), «tothom no s’ocupa més que del comerç, excepte jo».

MEDITACIONS METAFÍSIQUES (1641) 4
Primera meditació De les coses que es poden posar en...