Michael Porter

- Michael Porter (1982) va identificar tres estratègies genèriques que és poden utilitzar individualment o en conjunt, per a crear a llarg termini una posició defensables que sobre poses elacompliment els competidors en una industria. Aquestes tres estratègies són:

El lideratge de costos: molt popular a la dècada dels 70, el lideratge de costos és on l´empresa proposa ser el productor demenor cost en el seu sector industrial. L´empresa té un ampli panorama serveix a molts segments del sector i pot operar en els sectors industrials relacionats.
L´amplitud de l´empresa és important per alseu avantatge de cost. Aquestes fonts són variades i depenen de l´estructura. Podem incloure, la persecució de les economies d´escala tecnològiques pròpies, d’accés preferencial o matèries primeres.Una estratègia de lideratge es dissemina en tota l´empresa, segons ho demostra l’eficiència elevada, les despeses generals, les prestacions limitades, la intolerància al desaprofitament, la revisióminuciosa de les sol•licituds al pressupost, els amplis elements de control, les recompenses a les concentracions de costos i la participació dels empleats per controlar les depeses.
Els riscos perseguir aquests lideratge són els competidors, que podrien imitar l’estratègia disminuint les utilitats, els avançaments tecnològics o l’interès dels compradors podria desviar-se capa altrescaracterístiques de diferenciació a més del preu.
Un exemple d’aplicació d´aquesta estratègia van ser les empreses Texas Intruments i Du Pont.

Estratègia de diferenciació: tracta de crear-li al producte oservei alguna cosa que el faci únic a tota l´industria.
Selecciona a un o més atributs que molts compradors, en un sector industrial com importants i és posa en exclusiva a satisfer les sevesnecessitats.
La seva exclusivitat és recompensa amb un preu superior. La diferència és pot basar en el mateix producte, el sistema de lliurament (com és ven), l´enfocament (màrqueting) i un ampli rang...