models d'intervenció educativa

PAC 1: MODELS D’ORIENTACIÓ I INTERVENCIÓ EDUCATIVA Curs 12 –13
Sintetitzaré el debat sobre els models d’orientació i intervenció psicopedagògica on comentàvem: les bases epistemològiques, les finalitats de l’intervenció psicopedagògica, els àmbits d’interacció i les relacions professionals des d’un model col·laboratiu. A continuació n’extrauré els aspectes més qüestionats de cada dimensió.Primera dimensió: Subratllo que les bases constructivistes caracteritzant l'enfocament col•laboratiu, ressalten l’activació dels coneixements previs de l'adult proporcionant aprenentatges significatius als alumnes, "l'E-A com a procés permanent de culturització, contextualització, mediació i de consecució d'autonomia on l'alumne és sempre un agent actiu". En la meva aportació, ressalto, el "contextd'interacció social referent al triangle interactiu -alumnat, contingut i docent-.
Destaco l'àmbit curricular dins el model d'intervenció col·laboratiu, veiem el currículum com un procés en construcció i transformació permanent, al qual li cal col·laboració i negociació sempre ajustant-se/adaptant-se a les característiques de l'alumnat. Aquest, és important que l’alumne segui conscient de lesseves dificultats en el seu procés d’aprenentatge i sobre les diferents maneres d'enfrontar-les.
Considero que, encara que tots els centres educatius ens regim sota el mateix currículum, a cada escola es viuran diverses situacions educatives, de les quals sorgiran dificultats d’aprenentatge de l’alumne. S’ha de buscar en el mateix context d’aprenentatge d’aquest conjuntament amb la identificaciódels procediments i els ajuts i suports, l’alumne anirà progressant.
Segona dimensió: diu que la finalitat de l’intervenció és preventiva. Afavorint així la col·laboració entre tots els agents educatius i potenciant la seva autonomia. Gràcies a la creació de xarxes de comunicació fluïdes, amb un bon clima que origini la col·laboració amb l'equip docent, potenciant el bon funcionament demecanismes i recursos com la confecció dels projectes de centre i la seva aplicació, millorant la relació intercicles i departament, desenvolupant al màxim les potencialitats d'alumnes, professorat i centre. En el cas concret de l’alumne, les diferents aportacions dels companys, farà que aquest, creí el seu propi aprenentatge. Penso que el fet de realitzar activitats experimentals i resoldre problemesde la vida real per aplicar-los en un futur, en seran d’altres exemples per posar en pràctica aquesta dimensió, ja que amb aquestes és fa ús del pensament crític. Treballant de forma cooperativa, pràctica que reflexa al màxim el significa finalitat preventiva.

El treball de l'assessor funcionarà amb una educació permanent de docents i equips directius (en capacitats, habilitats, emocions iactituds), qüestionant-se els valors i les concepcions de cada professor, i de l’equip col·lectivament.
Aconseguint que augmenti l’autonomia en les bases epistemològiques (E-A, les dificultats d'aprenentatge i els aspectes de projectes de centre; PEC, projecte curricular, projecte anual de centre, reglament intern, etc. De tal forma que, l’assessor promociona la col·laboració en el context, perquè elprofessorat o l'equip directiu arribin a solucionar les situacions problemàtiques de la seva pràctica per si mateixos.
Penso que la vertadera orientació preventiva és proactiva. Redueix la incidència d'una situació. També elimina circumstàncies o modifica condicions ambientals. La intervenció pot ser directa o indirecta, però sempre estimularà la fortalesa emocional perquè la persona sàpigaafrontar situacions que comporten risc.
Tercera dimensió: entenc que la comunicació interna de l’escola de l’assessor tant amb els mestres i l’equip docent, la relació amb les famílies es primordial per portar a terme una òptima intervenció psicopedagògica. Malgrat, no ens hem d’oblidar que cada vegada més, externament a l’escola també hi intervenen més serveis tècnics, com els EAPS, el CSMIJ, els...