Modernitat

Història del pensament.

1. Modernitat.

És un fenomen europeu en particular però occidental en general. Afectant també Australia i Nova Zelanda.
Està vinculat a factors científics, geogràfics, artístics, filosòfics o històrics d’Europa.
Hi ha diverses opinions de quan va començar, però l’emmarcarem entre mitjans del XIX i principis del XX.
Per als jueus vivim al segle 58, per al mónàrab es l’any 1386.
➢ Modernitat és el que es viu a Europa, no a fora.
La modernitat neix a Europa: és endògena.
Però no a tota Europa neix la modernitat a la vegada, si no que és un fenomen discontinu
➢ En un mateix moment històric es poden detectar escenaris premoderns o d’altres amb res comparat amb el modernisme.
On sí neix és a les ciutats. La modernitat és urbana. Tant per el pesespecífic que tingui una ciutat, com la seva grandària o la importància i també per motius econòmics o culturals.
➢ Paris, Londres, Berlín.
➢ Són ciutats cosmopolites ( s’han construït per moltes persones que venen de fora.
➢ Són importants ja que controlen països o colonies.
➢ La vida que s’hi desenvolupa seria impossible sense altres imperis menys potents.
LA MODERNITAT NO ÉSHOMOGÈNIA.
És un conglomerat de persones. La modernitat també vol dir que es un espai de trobada on ningú tindrà les arrels a una ciutat.
La modernitat és igual a Imperi.
Es una modernitat ambigua.
➢ Paris fa un gran salt amb les campanyes napoleòniques.
➢ Londres no seria el mateix sense les èpoques victorianes.
➢ Nova York no seria important si no fos per els presidents.
Les ciutats.
Una ciutat ésigual a poder, grans centres de poder. On hi ha poder hi ha capacitat de decidir. El poder pot canviar la llei, i el poder canviar ens dona el poder de decidir. Decidir vol dir discutir i reflexionar abans. I discutien i reflexionaven aquelles persones que tenien idees, estudis. Els estudis sortien de les universitats. Les quals unien a gent, un ingredient propi de la modernitat que com dèiem ladota de un centre de discussió, reflexió i coneixement.
➢ Per la modernitat es necessari un codi, la democràcia. També la llibertat es necessària, sense llibertat no hi ha novetat.
Les ciutats també són un punt on s’incorporen novetats amb més flexibilitat.
La massificació.
La llibertat del individu pot arribar a tenir més aparença que no pas una realitat.
➢ Pensa que és lliure, lliure decreences. Però el comportament de un individu es ve afectat per les masses. No pot evitar adoptar patrons de la massa.

Hegel

Es un procés i no un fet.
El que avui en dia es ser democràtic al S. XVI era ser catòlic. La reforma, trenca aquesta barrera i obra la porta a poder dir “jo no sóc catòlic”. Busca la llibertat de consciencia, que cadascú pogués decidir el que volia o podia creure.
➢Per Hegel, la llibertat del individu es basa en la llibertat religiosa.
La il·lustració.
Luter va demanar que la gent llegís, que per ells mateixos decidissin si creien o no el que llegien. Que construïssin la seva personalitat. Els països afectats per la il·lustració tenen una llibertat forta i una democràcia.
Revolució Francesa.
És un símbol.
És un desplegament polític en el camí a lallibertat.
➢ El codi civil napoleònic son unes lleis per a tothom. No hi ha privilegis.
← No hi ha societat sense fraternitat.
Hegel es capaç d’entendre la magnitud de les conseqüències.

Foucault i Habermas.

Per ells la modernitat és sobre tot racionalitat.
Per Foucault la racionalitat (element molt perillós) és tècnica.
És difícil diferenciar el comportament racional i el humà.Habermas fa un balanç positiu: la racionalitat és allò que permet distingir-nos de la barbarie.

Sartre

Tria dos autors com a símbols de la modernitat: Flaubert i Baudelaire.
Són els primers que apunten a la idea de que la modernitat és una tensió. Com més racionalitat hi hagi, més ciència, més tècnica, més inquietud i més protesta hi haurà.
L’home no és sol racional, si no que té un...