Nh Hoteles

TEMA 8: LA POBLACIÓ ESPANYOLA
Les fonts demogràfiques per a l’estudi de la població espanyola són bàsicament:

* Els censos de població
* Els padrons municipals
* El registre civil


INDICADORS DEMOGRÀFICS

Taxa de Natalitat: número de nascuts vius per cada mil habitants en relació amb la població total (nascuts en un any per 1000 i dividit per la població total)

Taxa de fecunditat:número de nascuts vius per cada mil dones en edat fèrtil (15-49 anys) (nascuts en un any per 1000 i dividit per les dones entre 15 i 49 anys)

Taxa de Mortalitat: nombre de defuncions per cada mil habitants en relació amb la població total (defuncions en un any per 1000 i dividit per població total)

Taxa de Mortalitat infantil: nombre de xiquets morts abans de complir un any per cada mil ambrelació al total de nascuts vius (xiquets morts menors d’un any per 1000 i dividit pel total de nascuts vius)

Esperança de vida: duració mitjana teòrica de la vida de cada individu d’un grup d’edat

Creixement natural o vegetatiu: diferència entre la natalitat i la mortalitat d’un lloc. Es pot calcular en números absoluts o relatius (percentatges)


DISTRIBUCIÓ I DESEQUILIBRIS ESPACIALS DELA POBLACIÓ

Respecte a la densitat de població

Hi ha grans àrees densament poblades (exterior costaner i Madrid) i altres que són autèntics buits de població (l’interior peninsular).

* Origen del desequilibri territorial en l'Edat Moderna i va continuar fins a l'actualitat.
* En el segle XVI no existia tanta diferència regional.
* La crisi demogràfica del XVII a Castella la va afectarmolt i es va produir un desplaçament cap a la perifèria, augmentant més la densitat de les zones costaneres.
* En el XIX es consolida el desequilibri, augmentant el pes de Madrid (capital de l'Estat i centre financer) i les regions perifèriques, tant per creixement natural com per desenvolupament de la indústria.
* En el segle XX van augmentar els contrastos, especialment a partir de 1960, ambel fenomen de l'èxode rural.
* A partir de 1975 disminueixen les diferències perquè les zones receptores creixen per davall de la mitjana i les emigratòries disminueixen les eixides i inclús es produeixen retorns.

Respecte a la natalitat

• Superiors a la mitjana; tradicionalment natalistes (Andalusia, Múrcia, Balears, Canàries, Ceuta i Melilla)
• Igual o lleugerament superior a la mitjana;han reduït els seus valors en els últims temps (Extremadura i Castella-La Manxa), així com zones receptores d'immigració que s'ha reduït gradualment.
• Inferior a la mitjana; tradicionalment agràries en el nord peninsular (Galícia, Castella-Lleó i Aragó), així com la cornisa cantàbrica, molt afectada per la crisi de 1975, perdent efectius per retorns de població.

Respecte a la mortalitat

•Superiors a la mitjana; conseqüència de l'èxode rural i migracions de retorn (Galícia i interior peninsular) o per la crisi industrial (Astúries i Cantàbria)
• Inferiors a la mitjana; població jove per ser natalistes (Andalusia, Múrcia, Canàries i Ceuta) o fortament immigratòries (Madrid)

Respecte al creixement natural

• Creixement superior a la mitjana; les que presenten una estructura mésjove per ser tradicionalment natalistes (sud, Balears, Canàries, Ceuta i Melilla) o fortament immigratòries (Madrid)
• Creixement inferior a la mitjana; per estructura envellida (agràries i emigratòries: Galícia, Castella-lleó i Aragó) o industrials afectades per la crisi (Astúries i Cantàbria)



MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC: fins a principis del segleXX

Natalitat elevada, un nombre elevat de fills assegura el futur dels pares.
Predomini de l’economia i societat rural
Inexistència de sistemes eficaços de control de la natalitat (només retard de l’edat de matrimoni o subnatalitat en moments de fam o guerra)

Mortalitat elevada i oscil•lant, per un baix nivell de vida i precàries condicions mèdiques i sanitàries. Dieta escassa i...