Pac2 desenvolupament en l'etapa educació infantil i primaria

El nostre objectiu és fer un assessorament amb les orientacions que considerem més adients per tirar endavant el projecte d’implementar un programa de coeducació a l’escola.
Primer de tot hem de tenir en compte que el procés de socialització és un procés d’adquisició i construcció de significats i comportaments per part dels membres d’una societat, induïts pels intercanvis espontanis quecondiciona el context. És un procés temporal i avança al llarg del procés evolutiu del nen. És dona a través d’un complex procés d’interaccions de persones, entorn i cultura. La família és on es produeix el primer intercanvi de conductes socials. Els pares i la família són els primers models significatius i creen la primera part de les habilitats socials. Amb la incorporació en el sistema escolar elsnens/es van completant aquestes habilitats socials. El nen s’ha d’adaptar a unes altres situacions socials, noves normes, relacions amb altres nens de la seva edat o diferents adults. Un altre context important de socialització, a part de la família i l’escola, serien els mitjans de comunicació , ja que també inculquen normes, ofereixen models , donen versions i visions del món , i estan moltpresents en tots i cada un dels contextos educatius que influeixen en desenvolupament social del nen. Aquests mitjans estan carregats de missatges també contraris al nostre programa, però també aquí l’escola té un paper fonamental en educar als nens fomentant postures crítiques sobre el contingut d’aquest i a la vegada formar als pares en l’opció de la televisió com a mitjà per educar (sempre que esfaci correctament i amb companyia de l’adult).
El procés per aconseguir la integració en la societat és llarg, no acaba mai. Per això, és possible dividir-lo en fases. Berger i Luckmann en distingeixen dues fases de socialització: la socialització primària i la socialització secundària.
La socialització primària, forma part de tota la infància. Segons Berger i Luckmann, psicològicament, escaracteritza perquè el nen interioritza la significació de les normes i ho fa en la mesura que s’adona que aquestes tenen un significat per als adults. Ens basarem en la socialització primària que és la que engloba als nostres alumnes d’educació infantil i primària. La socialització primària és la primera que passa el nen en la seva infantesa i gràcies a ella es converteix en un membre de lasocietat. Es centra al nucli familiar i es caracteritza per una gran carga afectiva. Segons Bronfenbrenner, els àmbits de socialització són la família, l’escola, el grup d’amics, l’esbarjo, etc. En cada un d’aquests àmbits, el nen és iniciat en activitats típiques, tendeix relacions amb les persones, i comença a exercir rols socials.
Bronfenbrenner assenyala que cada àmbit és una modalitat de vida id’experiències, i que el desenvolupament consisteix a integrar-les harmònicament al llarg de la vida. Els dos àmbits que més aviat acullen el nen són la família i l’escola. Aquest és un dels motius pels que pensem que serà interessant introduir el programa de coeducació des de l’escola, per tal que el nen integri aquesta situació a la seva quotidianitat.
El fet d’interactuar en diferents sistemes iamb persones, els hi facilita l’adquisició d’una sèrie de sabers i habilitats necessaris per la integració en la societat (gràcies a la coeducació també poden adquirir la importància de la igualtat). Aquest procés també possibilita la transmissió de la cultura generant unes adaptacions de diversa índole (socials, psicològiques, tecnològiques, econòmiques, etc.).
Aquest primer nivell desocialització s’amplia amb la interacció amb altres sistemes i un dels àmbits que el precedeixen de manera immediata a la família és l’escola. És aquí on els infants comencen a ser conscients que les respostes o imposicions dels pares regeixen també més enllà de l’àmbit familiar. És la fase de generalització.
Així doncs a partir d’aquest punt com és el procés de socialització creiem que seria molt...