Pac3 uoc anàlisi de casos

BARCELÓ MARTORELL, MAGDALENA.

ANÀLISI DE CASOS. PAC3.

11-12-11

Opció A: DERIVACIÓ D’UN ALUMNE A UNA UNITAT D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA 1. Anàlisi del marc teòric psicopedagògic de referència (1 pàgina màxim) Principis, models o referent teòrics principals que es desprenen de l’actuació del psicopedagog/a. Principis sobre el contingut de la intervenció d’un assessor de l’EAP: L’assessorsegueix el model clínic, ja que, treballa per corregir el problema i les seves dificultats, sense modificar les condicions del context que ho facilita. D’acord amb l’assignatura (pàg. 16 mòdul 7) es posa de manifest que “els alumnes que presenten necessitats...la identificació, la determinació i la valoració de les seves capacitats i necessitats, com a pas previ per adequar l’acció educativa”;D’aquesta manera s’ha de partir de les competències de l’alumne. En el pla d’actuació s’aplica el principi d’individualització treball personalitzat de caràcter globatitzador per integrar Jan amb dificultats d’adaptació al grup classe. També podem parlar del principi d’inclusió ( LOE Decret 67/2008 de 6 de juny ) al centre ordinari de secundària. Es realitzen adaptacions curriculars que prenen com abase el principi de normalització dins l’aula del grup classe amb activitats programades, on s’intenta reconduir l’actuació de Jan, però pel mes de gener es valora que no han tingut èxit. Principis sobre el procés de la intervenció d’un assessor de l’EAP: L’assessorament a nivell organitzatiu, en podem destacar el principi del treball col·laboratiu del model educacional constructivista, destaquenuns objectius comuns, hi ha explicació d’acords i compromisos i participació conjunta per a actuar de manera coordinada de tots els professionals implicats en el procés ( tutor, altres professionals, assessor de l’EAP, alumne, família, Centre de salut mental (CSMIJ). El fet de reconduir l’actuació en funció dels resultats també respon a la voluntat de realitzar una avaluació formativa. Podemobservar alguna referència del model sistèmic pel fet de conduir el cas des de diverses perspectives: alumne, centre (IES),aula, docents i família. 2. Anàlisi del cas. (1 pàgina) Elements claus del cas A: criteris i estratègies per a cada una les fases treballades que conformen un procés d’intervenció: a) Conèixer i analitzar la demanda. L’estratègia emprada és la recollida d’informació a través del’observació. L’assessor va fer una sèrie d’observacions per conèixer quines necessitats presentava el cas i el perquè en Jan no progressava en els aprenentatges, ja que, repeteix 1r d’ESO i té poca adaptació amb el seu grup classe. b) Prendre els primers acords conjuntament amb els professors dels centres sobre el problema plantejat i l’actuació que s’ha de seguir. L’estratègia utilitzada enaquest cas per l’assessor és l’entrevista amb el tutor, entrevista individual tant amb l’alumne com amb la família i la derivació que es fa del cas a CSMIJ. c) Aclarir i reformular conjuntament el problema i els objectius que s’han d’aconseguir. L’estratègia utilitzada en aquest cas, són els acords sobre els criteris d’intervenció en col·laboració dels professors. I es continua treballant amb larecollida d’informació i presa de decisions sobre les conductes negatives i la inadaptació escolar. d) Elaborar un pla d’actuació. Aquesta és l’estratègia, ja que, dissenyem el pla entre tots els implicats. Es fa perquè l’alumne pugui tenir accés al currículum. Per poder-lo ajudar en els aspectes relacionals i personals i la millora de l’auto concepte. e) Participar, segons el que s’hagi establert,en el desenvolupament del pla acordat. Mitjançant una sèrie de reunions es constaten altre cop les mancances en la conducta i es decideix l’ ingrés a l’hospital de dia. L’assessor prepara la derivació cap a aquest servei i dóna suport i assessorament a la família.

1

BARCELÓ MARTORELL, MAGDALENA.

ANÀLISI DE CASOS. PAC3.

11-12-11

f) Col·laborar en el desenvolupament de la feina....