Paraules en la nit
Páginas: 2 (282 palabras)
Publicado: 11 de marzo de 2012
Aquest poema és Paraules en la nit, que pertany al recull de Com un foc invisible... de Màrius Torres.
El poema és un sonet on l'autor fa una reflexiósobre la condició humana i la compara amb la inmensitat de l'univers.
Está format per dos quartets i dos tercets de versos alexandrins amb cesura a la sisenasíl·laba, rima consonant i creuada, combinant així un vers masculí amb dos femenins.
Al als dos primers quartets del sonet hi apareix la nit,personificada, es dirigeix a la humanitat amb imperatius ("Home, sigues prudent, Alça..") i ens adverteix de la nostra limitada dimensió i importància ("Fusta en la mevamar" - metàfora) i per fer-ho compara la inmensitat de la nit i l'univers en general amb la dels homes, que és més minça: )(Home..., no pots estrényerl'univers", "limita't a la llei de la teva natura").
En canvi, als dos tercets l'autor insisteix en la idea que, tot i la grandesa de la nit en comparació ambla seva dimensió, l'home no s'ha de deixar aclaparar per ella ("Mes no et torbi l'esclat de la meva grandesa" - hiperbole), podent interpretar la nit com unametàfora del pessimisme, adquirint així un altre significat més optimista i de rebuig al derrotisme, ja que al cicle de la vida cada persona és importat ite el seu paper: "cada flor té un perfum, i cada ànima pesa en el fons del meu cor" - metafora
Així doncs en els dos últims tercets hi ha un tó méspositiu que insisteix en la importància de l'home i en la conifança que aquest ha de sentir en l'univers que ens sosté per molt inmens i grandiós que sigui.
El poema és un sonet on l'autor fa una reflexiósobre la condició humana i la compara amb la inmensitat de l'univers.
Está format per dos quartets i dos tercets de versos alexandrins amb cesura a la sisenasíl·laba, rima consonant i creuada, combinant així un vers masculí amb dos femenins.
Al als dos primers quartets del sonet hi apareix la nit,personificada, es dirigeix a la humanitat amb imperatius ("Home, sigues prudent, Alça..") i ens adverteix de la nostra limitada dimensió i importància ("Fusta en la mevamar" - metàfora) i per fer-ho compara la inmensitat de la nit i l'univers en general amb la dels homes, que és més minça: )(Home..., no pots estrényerl'univers", "limita't a la llei de la teva natura").
En canvi, als dos tercets l'autor insisteix en la idea que, tot i la grandesa de la nit en comparació ambla seva dimensió, l'home no s'ha de deixar aclaparar per ella ("Mes no et torbi l'esclat de la meva grandesa" - hiperbole), podent interpretar la nit com unametàfora del pessimisme, adquirint així un altre significat més optimista i de rebuig al derrotisme, ja que al cicle de la vida cada persona és importat ite el seu paper: "cada flor té un perfum, i cada ànima pesa en el fons del meu cor" - metafora
Així doncs en els dos últims tercets hi ha un tó méspositiu que insisteix en la importància de l'home i en la conifança que aquest ha de sentir en l'univers que ens sosté per molt inmens i grandiós que sigui.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.