Paris-Baleares, òrgan de difusió de l'associació "Les Cadetes de Majorque"

“París-Baleares”, d’òrgan de difusió de l’associació Les Cadetes de Majorque a membre de l’Associació de Premsa Forana.

La Publicació París-Baleares veu la llum oficialment en el mes de gener de 1954, com a òrgan difusor de l’associació denominada Les cadetes de Majorque. Association Amicale des Originaires et Descendants des Baléares résidant en France.
A mitjans del segle XX, existia unaimportant colònia de mallorquins residents a França. La primera onada migratòria de mallorquins començà durant el darrer terç del segle XIX, continuant la seva arribada al llarg de la primera meitat del segle XX. Segons la publicació, a principis dels anys cinquanta, els emigrants mallorquins residents al nostre país veí, no mantenien cap tipus de contacte entre ells més enllà del propi cerclefamiliar. Coneixien l’existència de més emigrants de les Illes, tant de primera com de segona generació, però desconeixen ni el seu nombre ni els seus domicilis. D’aquesta manera va néixer la idea de l’associació Les cadetes de Majorque i de la creació d’un mitjà de comunicació pràctic per a tots ells.
Segons publica la mateixa revista en el seu nombre 43, datat a novembre de 1957, els estatuts del’associació foren presentats a les autoritats franceses competents el dia 18 de maig de 1953, és a dir, quasi set mesos abans de la publicació de la revista i òrgan difusor de la mateixa, la qual publicà el seu primer nombre al gener de 1954. Tanta bona acollida aconseguí l’associació que va arribar a tenir socis a 273 ciutats i pobles francesos, 62 de les Illes Balears, a més d’associatsresidents a Veneçuela, Marroc, EUA... convertint-se en un vertader lligam d’amistat entre els emigrants balears residents a França i les seves famílies i amics encara residents a les Illes.
La publicació va tenir una vida de quaranta-quatre anys, des de gener de 1954 fins a juny de 1998, amb un total de tres-cents setanta-set nombres. En un primer moment fou una publicació mensual, però diferentscanvis dins la seva dinàmica a finals dels anys setanta, es va convertir a bimestral. Sense poder xerrar de nombres absoluts, coneixem una tirada de 1.000 exemplar l’any 1958, de 1.200 exemplars l’any 1985 i de 300 exemplar l’any 1994. Però tenint en compte la llista de socis, en la dècada dels seixanta i setanta, arribà a tenir una tirada de més de 2.500 exemplars. La publicació es finançava gràcies al’aportació de la quota dels socis, aportacions voluntàries i els guanys publicitaris, encara que sempre fou deficitària i, més d’un pic, va estar a punt de desaparèixer per problemes econòmics.
El naixement tant d’aquesta associació com de la publicació la podem analitzar com una resposta a diferents necessitats que neixen de la pròpia condició de l’emigrant. Per una banda, la necessitat detrobar persones en la mateixa situació en un país estranger, que comparteixen els mateixos sentiments i les mateixes idees. Per una altra banda, la necessitat d’establir xarxes d’informació entre ells mateixos i entre aquells que varen quedar en la seva terra d’origen, amics i familiars. Recordem que els mitjans de comunicació interpersonals no estaven gens avançats i, encara les comunicacions erenmolt lentes i poc fiable. D’aquesta manera es podia cobrir la necessitat de crear relacions amistoses entre els emigrants i els seus descendents en terres franceses i establir un mitjà de notícies entre ells mateixos i els seus familiars i amics a les Illes. Però també demostraren un interès especial per a difondre la història, la cultura, la literatura i la llengua del seu lloc d’origen, enaquest cas les Illes Balears.
Aquesta publicació demostra la intensa vida no sols en el camp laboral dels emigrants, sinó també en el sociocultural. Les emigrants Balears a grans ciutats mostren un important comportament sociocultural que moltes vegades pretén perllongar el model que havien viscut a les Illes. Es repeteixen patrons associatius, com la creació d’entitats de socors mutus vinculades a...