Pedagogia Social

TEMA 2: Evolució històrica de la Pedagogia Social : autors més destacats, teories i paradigmes.
Concepte de Pedagogia Social
Es tracta d’un concepte difícil de definir, no es pot desenvolupar amb una resposta única, tindrà unes funcions o unes altres des de l’àmbit en què s’estudiï.
Es podria dir que la Pedagogia Social és la ciència i pràctica que s’ocupa de l’estudi de l’educació social,tant en individus normalitzats com en persones o grups amb problemes d’inadaptació, marginació o exclusió social, emprant estratègies de prevenció, assistència i reinserció social, i/o s’encarrega d’assegurar la satisfacció de les necessitats bàsiques emparades pels Drets Humans.
Història de la Pedagogia Social
Inicis a Alemanya
Dieserweg emprà el concepte a 1850 però el que és consideratpare de la disciplina és Pablo Natorp i/o Karl Mager (1844).
* 1850, Revolució Industrial alemanya: augment de la població, de nupcialitat, natalitat i descens de mortaldat. Naixement de ferrocarril, indústria naval, concentració empresarial.
* 1870, Crisis del capitalisme.
* 1880, Expansió econòmica: sectors químics, automòbil, electricitat... Naixement de les Assegurances Socials.* 1920, Moviment pedagògic-social: pretén pal·liar la penúria econòmica, l’atur, l’orfandat... conseqüències dels problemes socials i de la 1ª Guerra Mundial. Naixement de la formació de l’obrer (escoles superior alemanyes, Acadèmia del treball... disminució de les diferències socials).
* 1922, Llei sobre el Dret al Benestar de la Joventut.
* 1919 – 1933, Naixement i consolidacióde la Pedagogia Social alemanya: creació de llars educatives, escoles de feina i universitats populars. També la delinqüència juvneil,
* 1933 – 1949, Època Hitleriana: retard a l’àmbit social i educatiu.
* 1945, Renaixement de la Pedagogia Social, de la mà de Nohl: Obra Social de la Joventut, Centres de Formació Juvenil, Assistència a la joventut...

Dieserweg
Seguidor dePestalozzi (Rousseaunieà). Educació basada en la religió, humanisme individualista, naturalista (evitar el que va en contra de la natura i actuar segons aquesta), pretén la formació de l’individu amb capacitat crítica. Defensa que tant els problemes socials, com la formació i l’educació són responsabilitat de l’Estat.
Pablo Natorp
Entén per Pedagogia Social la ciència de la formació, com a marcde referència per a les qüestions derivades de la instrucció i educació. Aquesta només és útil unida a la pràctica educativa. Assegura que l’individu humà aïllat és totalment abstracte, no existeix l’home, si no la comunitat humana. Estableix que entre comunitat i educació existeix una relació mútua general recolzada pel concepte de pedagogia social. La educació s’ha de desenvolupar en comunitat,des de la família, escola i societat.
Per Natorp la Pedagogia Social té com a elements bàsics:
* La creació d’una consciència comunitària.
* La superació de la desunió del poble alemany.
* L’eliminació de les diferències socials.
* La democratització de l’educació.
Espanya
A 1915 Ortega y Gasset va fer el primer ús del concepte de Pedagogia Social a Espanya, moltinfluenciat per Alemanya i, especialment, per Natorp. A 1944 es creà a la Universitat de Madrid la secció de Pedagogia, incloent la Pedagogia Social.
Per a Ruiz Amado, la Pedagogia Social és la que procura educar a l’home com a ésser naturalment ordenat per viure en societat. A més, el ciutadà ha de servir a la “pàtria o estat” amb les seves facultats.
Objectius de la Pedagogia Social
Lesnecessitats que ha de satisfer la Pedagogia Social varien segons el moment i, en conseqüència, fan variar les definicions i objectius d’aquesta en funció del context. La Pedagogia social ha de pretendre ampliar el nivell cultural de la comunitat, forjar professionals i gestors de la vida col·lectiva, esser agent crític, democratitzador i dinamitzador dels nous valors
Els objectius de la Pedagogia...