prostitucion

La implementació de les anomenades ordenances cíviques contra la prostitució són fonamentalment un agent que precaritza, encara més, les condicions de l'exercici de l'activitat delstreballadors i treballadores sexuals i que per tant, els victimitza, lluny d'abolir, com suposadament es pretén, l'exercici d'aquesta activitat.

Aquesta és una de les conclusionsde l'estudi "Polítiques criminalitzadores de la prostitució a Espanya", realitzat per les dues investigadores. Els resultats de la investigació, centrada en la ciutat de Lleida, posende manifest que les ordenances municipals contra la prostitució -actualment les apliquen una vintena de municipis a l'Estat- o altres normatives en aquest sentit, només contribueixena penalitzar i criminalitzar la pobresa.

L'escassa efectivitat de les polítiques prohibicionistes, tot i que siguin suaus, es deu al fet que el seu objectiu principal és"escombrar" els treballadors sexuals dels carrers i les vies públiques, afegeixen. La tasca assistencial que s'hauria de dur a terme amb aquest col•lectiu, tot i que es reculli en algunesordenances, no s'aplica gairebé mai.

Així ho demostra l'estudi empíric dut a terme per les dues penalistes entre un col•lectiu de 79 treballadores sexuals d'entre 22 i 53 anys queexercien al 2011 a la capital lleidatana. Els efectes de l'ordenança a la ciutat s'han viscut per les prostitutes com purament repressius cap al seu col•lectiu. De fet, els clients hanrebut menys sancions pecuniàries que elles. Ni tan sols l'ordenança sembla haver influït de manera determinant en l'actitud dels clients, apunten les conclusions. Però el que sí que haprovocat és un canvi clar d'actitud de la policia municipal envers aquestes treballadores i d'elles cap als agents, que ara els veuen com a controladors i no ja com a protectors.