Psicologia Evolutiva

Psicologia Evolutiva
Psicología evolutiva o del desarrollo humano.
Els psicòlegs denominen desenvolupament al canvi psicològicsistemàtic que es dóna al llarg de la vida. Durant aquest procéslapersona va accedint a estats més complexos i "millors" que els anteriors. Aquesta és una branca de la psicologia que ja témés de cent anys, malgrat la qual cosa, igual que la psicologiaen general, encara no es pot considerar una ciència exacta com pot ser-ho la física o la química. No obstant això, elsconeixements que s'obtenen sobre els fenòmens psicològics sónabsolutament científics, jaque s'utilitza el mètode científic perobtenir-los. La psicologia del desenvolupament està interessadaa explicar els canvis que tenen lloc en les persones amb el pasdel temps, és a dir, amb l'edat.
Segonainfancia:
Desenvolupament del llenguatge:
. Als tres anys el nen comença a contruir oracions llargues integrades per varies paraules.
. En els primers anys que asisteixen a l’escola començen adominar el significat de tèrmins que describeixen les relacions de parentesc.
. Es creuen independets.
. imiten tot el que fa un major de el seu entorn.
Intel · ligència preoperativa:

.Sorgeix elpensament representatiu.

. El nen pot usar paraules,imatges, per referir-se a entitats que existeixen en el seu entorn.Imiten gestos i moviments de diferents models.

Propietats delpensament infantil:

• Animisme: concep les coses com si estiguessin vives idotades d'intencions, pot utilitzar un pal per a representar un cavall.

• Egocentrisme: només pot captar una situació des del seupuntde vista.

Prelògica (intel · ligència intuïtiva):

• Desenvolupament del llenguatge.

• Recerca de l'ordre i constància.

• Pensament animista.

• Egocentrisme.

Al final de laprimera etapa s'inicia el període preoperacional, el següent avanç fonamental cap a la maduresa intel · lectual,aquesta etapa s'allarga fins als 7 anys aproximadament.

Els processos d'ideació del...