Qüestionari de "com parlar be en públic"

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 13 (3049 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 28 de febrero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
QÜESTIONARI SOBRE COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
. Escriu V(eritable) o F(als) al guionet que precedeix cada afirmació. Després explica raonadament la teua decisió. No cal que tornes a copiar la pregunta. Respon en aquest mateix full, a continuació de cada afirmació. La resposta en color blau.
Cal que presentes aquest treball, com a màxim, el dia 28 de febrer de 2011 (Com sempre utilitzant el CampusVirtual, com a tutoria)

_ Un tartamut, com el grec Demòstenes (384-322 aC) pot arribar a ser un gran orador.
És vertader perquè demòstenes conreà la seua veu i la seua acció per esdevenir un bon orador en un estudi subterrani que es construí : Hi treballava ran de les seues entrevistes, negocis i converses amb la gent de fora de què repassava totes les transaccions i les exposicions demotius. Corregia o canviava l’expressió de tots els discursos que sentia. Recorregué a les tècniques concretes següents per a fer esvair el balboteig i l’obscuritat de la seua pronuncia : Amb la boca omplida de palets i recitant al mateix temps tirades, fent discursos en baixada i pujada de costes i davant un gran espill que tenia a ca seua posant-se dret per fer exercicis de declamació.

_ Quiparla en públic normalment sol pensar que està més nerviós del que el públic percep.
És vertader perquè quan es parla de l’efecte melic, es menciona l’autovigilància obsessiva que fa que qui parla en públic siga conscient de qualsevol símptoma que li faça veure el seu nerviosisme, malgrat que al públic no perceba el seu hipernerviosisme perquè no mire el melic de l’orador.

_ El bon orador noté prou amb preguntar-se quin és l'objectiu que persegueix, com és el públic i què ha de dir. És fals perquè, a més, el bon orador ha de saber com ho ha de dir, és a dir, els mitjans utilitzats per mostrar la seua competència oratòria..

_ La qualitat d'un orador serà directament proporcional a la seua capacitat de captar i d'interpretar correctament el feedback que li dóna el públic. Ésvertader perquè si el públic interpreta malament el feedback que li dóna el públic, no adaptarà el seu missatge a la reacció que note en el públic i, aleshores serà un mal orador, si l’interpreta bé, farà un discurs interessant, que és del que es tracta en oratòria.

_ La locució compren: la veu, l'entonació, la respiració i els silencis. És vertader perquè la locució, que és la forma de parlar enpúblic es composa de la veu, l’entonació, la respiració i els silencis, sense els quals no podria existir cap locució.
_ Hi ha quatre aspectes de la veu que l'orador ha de tenir presents: volum, velocitat, articulació i vocalització i actitud. És vertader perquè el volum és un bon sistema de fer variat el discurs, per cridar l’atenció i de posar èmfasi, perquè la velocitat lenta i ràpida de la veupot desinteressar o confondre al públic respectivament, perquè una vocalització deficient dels fonemes comporta una articulació deficient del missatge què provoca la seua manca de claredat i, ran d’un púbic exigent en aquest aspecte, una minva de valoració i de credibilitat, perquè, per estar segur d’arribar al públic, cal una actitud que adeqüe el discurs a un context i una situació de major omenor informalitat enfront d’un determinat grup de persones, per tal que aquestes l’entenguen sense problemes.

_ Adaptar el discurs al context i a la situació en què es pronuncia significa solament emprar el registre lingüístic adequat. És fals perquè també, en aquesta operació, s’ha d’emprar l’actitud, el tractament, la manera de fer al•lusions personals, les anècdotes o l’humor adients.

_Les frases enunciatives comencen en to greu, pugen i finalment tornen a baixar. És vertader perquè aquesta entonació es correspon amb el to més habitual entre frase i frase, hi ha pauses (per exemple: Roger no és racional. Té un trellat de bacores.) .

_ Les frases interrogatives poden ser de dos tipus: comencen en to greu i acaben en un to agut o a l'inrevés. És vertader perquè les frases...
tracking img