Recensió Paremènides

Recensió:
 el
 Parmènides
 
Daniel
 Roca
 
 
 
 
 Niu:
 1200874
 
Aquest
 document
 conté
 la
 recensió
 del
 diàleg
 de
 Plató
 "Parmènides".
  El
 llibre
 del
 que
 s'extreu
 el
 text
 és
 Diàlegs,
 XIII
 Per
 Manuel
 Balasch
 (Fundació
 Bernat
 Metge,
 278)
 

El Parmènides, pertany al període crític del pensamentplatònic, juntament amb Teetet, el Sofista i el Polític, i es caracteritza per qüestionar d'una manera implacable, sobretot la Teoria de les Idees, tot el que anteriorment havia afirmat en la República, Fedó o Fedre. Podem dividir el diàleg en tres parts:

Pròleg
 
Cèfal ens explica com viatjà a Atenes per a escoltar un diàleg que va tenir lloc entre Parmènides, Zenó i un jove Sòcrates. Aquestrelat el farà Antifont, que li havia escoltat de Pitodor ja que aquest hi hauria sigut present. Podríem dir que en certa manera estem davant d'una "copia d'una copia", cosa que en la República era condemnat com a una de les formes més despreciables del coneixement, l'art.

Primera
 part
 
Zenó argumenta que si la multiplicitat existeix llavors les coses són necessàriament semblants i dissemblants,cosa que és un absurd. Per tant, no existeix la multiplicitat, només l'U és. A això respon Sòcrates amb una versió aproximada de la Teoria de les Idees (o Formes), creient que d'aquesta manera es poden superar les contradiccions que planteja Zenó: Idees i coses tenen una relació de semblança i una mateixa cosa pot participar de diverses idees. Diu: "Si els sers que participen d'aquestes duesformes es veu clarament que les dues formes els afecten, a mi això Zenó, no em sembla absurd, i tampoc, certament, si algú demostra que el bloc de totes les coses és un perquè participa de la unitat i que aquestes mateixes coses són moltes perquè, al seu torn participen de la pluralitat" (129b) Parmènides s'enfronta a Sòcrates amb sis dificultats insuperables: 1. Existeixen les Idees de les coses mésbaixes i vulgars com el fang i la brutícia? Si interpretem les idees com a simples universals hi ha d'haver una idea per a cada concepte i això, ens diu Sòcrates, és impossible. 2. Si la relació entre les coses i les Idees és la participació, la Idea deixa de ser Una i es converteix múltiple. Com diu Parmènides: "Pretendràs, Sòcrates, que la forma, que és una, se'ns divideixi, però que segueixisent una?" (131c) 3. Si la relació entre les coses i les Idees es la semblança ens trobem amb "l'argument regressiu del tercer home": sabem que una cosa és gran només per la seva semblança amb la Idea de Grandària. Però com sabem que la pròpia idea de Grandària és gran? Haurem de recórrer a una altre idea superior, i així fins a l'infinit. 4. Els arguments de Parmènides fan inviable els dos mètodesde relació proposats per Sòcrates, semblança i participació. Ara be, diu Sòcrates, podem solucionar el problema si no situem les Idees en un món apart sinó que les identifiquem amb el que pensem. Una cosa serà bella perquè és semblant a la Idea de Bellesa que tinc en el meu pensament. L'objecció de Parmènides: "Si tu sostens que les altres coses participen de les formes, no has de creureforçosament en una alternativa, o bé que tot és fet de pensaments, i que tot pensa, o bé que les coses, tot i se pensaments, no pensen?"(132c)

1

5. Sòcrates respon a Parmènides que és possible que les coses no participin de les Idees sinó que siguin còpies. Parmènides el discuteix amb l'"argument del tercer home", novament. 6. Per últim, Parmènides comenta que si les idees estan completament separades deles coses només es relacionen entre elles. De manera que les Idees són completament són incognoscibles per a l'home i la realitat humana és incognoscible per a Déu. Ens introdueix a Déu com a posseïdor del saber en si. Després d'aquesta crítica a la filosofia de Sòcrates, Parmènides insisteix en la importància de l'entrenament en la dialèctica amb fi d'evitar les dificultats que se li han...