Recensió Sócrates

RECENCSIÓ

1. Introducció biogràfica i contextualització de l’autor i l’obra

Plató neix i mor a Atenes els anys 427aC – 348aC. Descendia d'una família aristocràtica. Dos elements que van influir en la seva vida i en la seva filosofia de forma decisiva van ser la seva vocació política i les seves relacions amb Sòcrates. Va ser alumne de Cràtil i Sòcrates. Va romandre en estreta relació ambSòcrates fins a la condemna i execució d'aquest en el 399aC, cosa que el va desencantar del tot amb la forma tirana de governar dels demòcrates. Com a seguidor de Sòcrates es va haver de refugiar a Mègara. Al tornar a Atenes va fundar la seva escola, l'Acadèmia. Plató escriu els seus texts en forma de diàlegs, majoritàriament protagonitzats per Sòcrates. La República està considerada com un textde maduresa. Es poden fer dues interpretacions, políticament on defineix per a ell una ciutat justa, concretant que entén per just i injust; o, comprendre’l amb l’ètica individual, preparant l’ésser humà per assolir un grau excel·lent com a ciutadà.


2. Resum de les idees més importants del text.

Llibre II:
Sócrates i Glaucón estaven discutint sobre què no era la justícia. Glaucón deia quesegons l’experiència general, la justícia i la injustícia només haurien de valorar-se d’acord amb els resultats favorables o no favorables.
Sócrates diu que l’home just és feliç. Sòcrates ens presentaria un govern just, una organització social que es basa en el principi d'especialització per mitjà d'una educació (la música i la gimnàstica) i per la divisió del treball concorde a l'aptitud queté cada individu (on ningú ha de fer diverses coses alhora). A mesura que la ciutat es fa cada vegada més gran, sorgeix la necessitat de la guerra. Plató no està en contra, a més esmenta en un cos de soldats als quals els crida guardians. Plató en boca de Sòcrates, aclaria que per començar a educar a aquests soldats era necessari borrar els poemes que parlin sobre el "dolenta" que és la mort i del"humà" que semblen ser els déus, els quals, diu Sòcrates, són el ben que mai enganya i mai canvia. Sòcrates deia que els joves tenen ments fràgils i que no distingeixen la veritat del que no ho és, per tant l'única cosa que fan aquests poetes és corrompre les seves ànimes mostrant als déus barallant o fent coses que només un humà faria i fent que els joves li tinguin més por a la mort que al'esclavitud.

Llibre IV:
Parlen sobre la felicitat dels guardians, Plató contesta a Adimanto que el guardià pot ser feliç o no ser-ho, però de totes maneres això no importa. En fer-los guardians de l'Estat, no és la seva felicitat la que es té en compte, sinó el bé de l'Estat. Per a Plató l’ interès d'alguns no mereix cap consideració quan es tracta de l’ interès general. Quan l’Estat es trobi bendefensat, cada gaudirà, segons la seva ocupació, serà feliç. L'important és que cada ciutadà i cada classe es mantinguin en el seu lloc. Per a ell és molt important una bona educació. Defineix aquesta com la ciutat perfecte, si està ben creada ha de tenir totes les virtuts: la temprança, el valor, la prudència i la justícia.

Un cop que mostra el seu model d’Estat ideal, Sòcrates ensenya aGlaucó models d’organització política i formes d’ànima. Com per exemple: Si un home es distingeix entre la multitud i adquireix el poder, aquest model de govern seria una monarquia. Però si d'entre tots aquests guardians no hi ha ningú que s'hagi destacat considerablement enfront dels altres, es triaria als millors, aquest model de govern seria una aristocràcia. Per a Plató, ambdues formes de govern sónjustes, sempre que se sustentin en l'educació i que els seus membres no es mantinguin molt temps en el poder per evitar possibles mals que comporta el poder.

Llibre VII:
Sòcrates utilitza el mite de la caverna per explicar el món sensible, el món intel·ligible i com és que, per mitjà de la dialèctica, els filòsofs han arribat a la idea del bé, la veritat, el just, etc. El mite de la...