Reflexions entorn l'educació viva

REFLEXIONS ENTORN L’EDUCACIÓ VIVA

Aquest document va ser redactat per en Jordi Mateu Zorita per a un AEV de centre (Assessorament d’Educació Viva). L’assessorament va tenir com a referència un poema de Zhuangzi, un mestre taoista, que explica la història que resumim més avall. El document està organitzat en tres parts: la primera se centra en un anàlisi de la naturalesa de la infància a partirde les troballes actuals de les neurociències; la segona presenta algunes de les necessitats vitals dels infants recollides per la psicologia; i la tercera pretén aprofundir en l’actitud educativa que afavoreix el respecte a les necessitats i la naturalesa de la infància.

Confuci es trobava admirant les cascades de Lüliang. Les aigües queien d’una alçada immensa que feia impossible que nitortugues ni cocodrils poguessin mantenir-se allà. Confuci va veure un home nedant. Pensant que s’estava ofegant va demanar els seus deixebles que anessin a rescatar-lo. De sobte l’home va sortir del riu i va començar a caminar per la ribera, cantant. En arribar al seu costat, Confuci li va demanar: Quin és el teu mètode per nedar en aquestes aigües? No en tinc cap, de mètode - va contestar l’home.Parteixo d’allò que m’ha estat donat, desenvolupo el que és natural i finalment arribo a la necessitat.

Vaig néixer en aquestes terres, això és el que m’ha estat donat. Vaig créixer a l’aigua i poc a poc em vaig sentir-hi a gust. Això és el que és natural en mi. I ignoro per què actuo d’aquesta manera, això és la necessitat.i

1. Què és ‘allò natural’ en un nenii? És a dir, quina és lanaturalesa de la infància?

2. Què és el que un nen necessita per créixer amb harmonia i equilibri?

3. I, en conseqüència, com ha de ser l’actitud i la intervenció de l’educador?
1
CRAEV: http://www.educacionviva.com

REFLEXIONS ENTORN L’EDUCACIÓ VIVA

LA NATURALESA DE LA INFÀNCIA 1. La pulsióiii de vida Tots els organismes tenen una tendència innata envers un estat de funcionament òptimiv.L’objectiu de la vida no és tan sols sobreviure i reproduir-se, sinó sobreviure amb benestar, és a dir, viure dins d’uns certs paràmetres de funcionament òptim de l’organisme que són específics per a cada espècie. Així per exemple, el que una granota necessita per viure amb benestar és diferent del que pot necessitar un talp. Per tant, l’entorn en el qual viu l’organisme ha de ser l’adequat per talque aquest desenvolupi les seves potencialitats i pugui seguir el seu impuls de vida, és a dir, el context ha de proporcionar els estímuls i els ambients adequats a cada moment del desenvolupamentv. Podríem dir, doncs, que cada organisme té unes necessitats vitals que ha de satisfer per tal de créixer i viure amb benestar. I l’ésser humà? quines necessitats vitals té l’ésser humà, i en especial lainfància? Per tal de respondre aquesta pregunta, hem d’analitzar breument la naturalesa pròpia de l’ésser humà, i en concret la del sistema nerviós central.

2. El sistema nerviós central El sistema nerviós és un mecanisme de processament d’informacióvi, interna i externa a l’organisme. A mesura que avancem en l’evolució de les espècies la conducta d’un organisme ja no és simplement el resultatde la resposta automàtica a un estímul concret, sinó que entre estímul i resposta van apareixent tot un seguit d’operacions mentals més complexes que permeten una major capacitat de processament de la informació i per tant una major flexibilitat en el comportament. I així arribem a l’espècie humana, en la qual es desenvolupa especialment la capacitat simbòlica i la consciència extendida. Analitzemuna mica tots aquests termes.

2.1 La triple dimensió integrada de l’ésser humà. Tradicionalment es considera que l’ésser humà té una triple naturalesa: física, emocional i mental, però en realitat aquesta és una afirmació poc exhaustiva, ja que tot és alhora físic i mental. Una emoció, per exemple, és un fenomen físic, té lloc en les estructures somàtiques del cos, però també requereix uns...