Ressenya del dossier d'introducció a la història i l'estètica del cinema (un siglo en sombras)

UN SIGLO EN SOMBRAS
Introducció a la història i l’estètica del cinema HISTÒRIA CINEMATOGRÀFICA
L’economia cinematogràfica i altres institucions Al llarg de la història podem dir que la indústria cinematogràfica s’ha vist molt sovint emparada per les posicions proteccionistes de les institucions governamentals de cada país. Alguns exemples que mostren aquest caràcter polític sobre la indústriasón les lleis antitrust contra el sistema monopolista de Hollywood, i les lleis proteccionistes d’Alemanya perquè la seva tecnologia sonora no fos copiada. Hollywood i els seus Estudis són el cas més singular i únic de la organització industrial del sector cinematogràfic tant per duració com per influència sobre la resta de països del món. Un exemple històric: la organització de la indústria aHollywood La intenció d’aquest resum és veure la història econòmica del cinema al marge de les visions de desigualtat del moment. Per fer-ho, Janet Staiger ofereix un model que distingeix dues tendències: una cap a l’estandardització, i una altra cap a la diferenciació i diversificació de productes. Encara que pugui semblar contradictori, són dos desenvolupaments paral·lels, que acaben tenint unarepercussió immediata en la organització de la producció cinematogràfica. Per veure-ho amb més detalla analitzarem l’evolució històrica per períodes, amb l’ús dels termes claus producció (P), distribució (D), exhibició (E) i sistema de producció (SP). Cap al 1907: El nickelodeon i la definició dels sectors de la indústria La producció comença en el marc dels tallers autònoms, i es tractava de filmsbreus de poca duració (10 – 20 segons). No obstant, les companyies asseguraven la seva posició dominant gràcies a la possessió de patents d’equips tècnics i s’anaven organitzant per sectors. Tot i així, els problemes de consolidació de la indústria hi eren presents sobretot per la estandardització tecnològica. La distribució ja es trobava en un bon moment de desenvolupament, fins a tal punt que hihavia entre 125 i 150 companyies d’intercanvi de films a Amèrica. Un factor que afecta a la transformació de l’exhibició és la crisis de nickelodeon, ja que fa que es consolidin sales dedicades únicament a la projecció de films.

(P)

(D)

(E)

Janet Staiger distingeix dos sistemes de producció: (SP) • Sistema de producció d’operador de camera (→ fins el 1907, el treball era realitzat perl’operador, el qual és el responsable absolut de la producció). Sistema de producció de director (→ el director se centra en els aspectes escenogràfics, la direcció d’actors i la coherència narrativa com al teatre).

•

Cap al 1913: La consolidació de les companyies i la estandardització Per una banda apareix una estructura oligopòlica de la indústria nord-americana sota el control de la MotionPicture Patents Company (MPPC) que posseeix les patents i les llicències tecnològiques. Per l’altre es viu un moment en que es creen cada vegada més noves companyies amb una organització interna més estructurada i segmentada. La MPPC intentava sobretot tenir el control de la distribució dels films i la seva comercialització. Per aquest domini del mercat, la MPPC va crear la General Film Company dedistribució. Al marge, els independents van fundar la seva pròpia companyia distribuïdora. Pel que fa a l’exhibició canvia la concepció del fet d’anar al cinema, acció que es tracta amb més respecte. Les sales comencen un procés de concentració en mans de grans cadenes.

(P)

(D)

(E)

(SP)

Sistema d’equip de director en el qual les companyies potencien la producció de variespel·lícules al mateix temps a fi de cobrir la demanda de films i consolidar-se.

Cap al 1925: Concentració i estructura vertical Amb el pas dels anys i els canvis progressius de la indústria cinematogràfica, es van transformar en poc temps les seves bases econòmiques. Les pel·lícules també van evolucionar, tenien una duració més extensa d’aproximadament una hora, i les companyies creixien de manera...