Resum màrius torres

VIDA
Màrius Torres Pereña (Lleida 1910- Puigdolena 1942). Prové de família de metges i advocats. Fill primer de tres germans (Víctor i Núria). Educació rebuda: catalanisme, republicanisme (llibertat, progrés, igualtat, fraternitat, cultura per a tothom), espiritisme, sensibilitat artística i musical, moral evangèlica... (creença en un ésser superior però no en l'església i els seus representantsni en un déu cristià)
La vida de Màrius Torres la podem dividir, clarament, en dues etapes bàsiques:
- fins a l’any 1935. Metge que fa versos: en què es forma, exerceix la medicina i comença a escriure.- 1936-1942 . Poeta líric: en què es troba al sanatori de Puig d’Olena per curar-se la tuberculosi i on esdevé «poeta líric».
També podríem subdividir en dos moments aquesta última etapa delsanatori de Puig d'Olena:
- des de 1936 fins al 1938 amb una poesia d'influència noucentista i romàntica.- a partir de 1939 fins 1942, a causa de la victòria del franquisme i l’exili dels familiars, el poeta se sent més abocat a la mort i a la poesia. Poesia d'influència simbolista.
2. La GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)
Punts que l'afecten moltíssim:
1934. Pels fets del 6 d’octubre vandetenir el seu pare per ser d’ERC, encara que Humbert Torres no estava d’acord amb l’acció de Companys.
1936. Inici de la Guerra Civil: Màrius Torres es preocupa pel seu germà, que va a la guerra, i se sent inútil per no poder defensar la república anant-hi ell.
1938. Caiguda de Lleida. Ocupació franquista de la llar i dels béns familiars.
1939. Inici de la dictadura. Exili familiar aFrança. Màrius Torres no veurà més el seu pare. Problemes del poeta amb el nou règim per uns articles que havia fet i perquè ha de conviure amb gent falangista al sanatori.
1940. II Guerra Mundial. Ocupació de França per part de Hitler, on viuen exiliats els seus familiars, a Montpeller. Decepció del poeta cap a les grans ideologies. Malgrat que anava a favor del bàndol aliat, pensava que erauna guerra per a l’hegemonia europea i que no serviria per tornar la democràcia i la llibertat a Catalunya, com així va ser. La vivia amb un sentiment de desil·lusió, perquè els ideals de la Revolució francesa no s’havien acomplert.
La victòria franquista suposà la fi del sistema democràtic, l’abolició dels partits polítics, la imposició de l’espanyol com a única llengua i una dura repressiócontra les persones i les idees contràries al nou règim establert. A Catalunya s'abolí la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia i es prohibí l'ús públic i oficial, i també l'ensenyament, de la llengua catalana.
En l'àmbit de la cultura el panorama no és més agradable: les entitats culturals foren prohibides o bé hagueren de canviar el nom de Catalunya en la seua denominació, es clausuraren leseditorials i desaparegueren les revistes, els diaris i les emissores de ràdio en català. Sense cap possibilitat de poder funcionar públicament i privats de la més imprescindible infraestructura, als escriptors catalans no els quedà més opcions que el silenci, la claudicació, l'exili o la clandestinitat.
Per a Màrius la guerra civil suposa la llunyania dels familiars –exiliats a França– i amics, la vidamés difícil ja no fora sinó dins del mateix sanatori perquè ha de conviure amb soldats del bàndol feixista en un ambient més hostil als seus ideals, ( en un moment donat, malalt com estava, el volien empresonar, finalment es lliura no se sap com i els malalts simpatitzants del seu bàndol la majoria són empresonats), veu l’enfonsament dels seus ideals polítics, el catalanisme, la Catalunyademocràtica i republicana que tant havia desitjat... I també la repressió de la cultura catalana, la censura franquista en la producció literària dins del territori que fa que quedi tota en l'ombra, en la desconeixença igual que la dels escriptors exiliats que no tenen mitjans perquè es difongui.
Troba consol en els seus amics: Mercè Figueras (malalta de tuberculosi), Esperança Figueras i Josep Saló...