Resum semàntica

Estudi del lèxic: relacions de significat entre mots

Laura Carreras Planella
2n A BAT

6.4.10
Resum pàgines 152 – 157

Activitats pàgines 158 i 159

La semàntica
Definició: disciplina lingüística que estudia el significat dels mots, oracions i textos.
En el cas de les paraules:
Signe lingüístic: associació arbitrària entre un significat i un significant.
Sentit o concepte (ex:casa)
Seguit de fonemes (ex: kaza)

Tipus de significat:
* Significat denotatiu: és objectiu. Es pot analitzar amb una matriu de trets semàntics.
Exemple de matriu de trets semàntics:
Home | Nena |
[+ humà | [+ humà |
- femella | + femella |
+ adult] | - adult] |

* Significat connotatiu: és subjectiu, el mot afegeix nous valors al significat denotatiu.

Relacions semàntiquesLa semàntica també estudia les relacions entre els significats dels mots i entre el significat i la forma dels mots.
Requisits:
* Mateixa categoria gramatical
* Mateix camp semàntic
Sinonímia
Definició: relació semàntica de semblança entre mots.

Classificació segons els trets semàntics:
* Sinonímia total: els mots comparteixen tots els trets semàntics i són intercanviables entots els contextos.
* Sinonímia parcial: el seu significat és semblant però amb alguns trets distintius. En alguns contextos no es poden intercanviar.

Classificació segons l’ús en contextos diferents:
* Sinonímia geogràfica: dos mots signifiquen exactament el mateix en diferents varietats geogràfiques. Són geosinònims. Ex: tarda i horabaixa.
* Sinonímia amb diferenciació deregistre: Dos mots són totalment sinònims però són de diferents registres. No es poden intercanviar. Ex: pare i papa.

Expressions sinònimes: també hi ha sinonímia entre alguns enunciats.
Ex (en un text de Salvador Espriu): Salvador Espriu, el poeta i l’autor.

Requisits:
* Mateixa categoria gramatical
* Mateix camp semàntic
Antonímia
Definició: relació semàntica d’oposició.
Dos motstenen la majoria de trets en comú i un d’oposat.
El context també determina l’antonímia.

Classificació:
* Antonímia complementària: l’afirmació d’un mot comporta la negació de l’altre.
Ex: cert i fals, solter i casat.
* Antonímia gradual: Hi ha estadis intermedis entre els dos mots oposats i extrems.
Ex: alt i baix, clar i fosc.
* Antonímia relacional: un mot dóna sentit a l’altre(relació bilateral).
Ex: donar i rebre, pare i fill.

Relacions semàntiques d’inclusió
Ordenen les unitats d’un camp lèxic de més genèriques a més particulars o a la inversa.
Requisits:
* Mateixa categoria gramatical

Hiperonímia
Definició: Un mot és hiperònim de l’altre quan el seu significat és més genèric.
Ex: animal és l’hiperònim de mamífer.
Hiponímia
Definició: Un mot éshipònim de l’altre quan el seu significat és més específic.
Ex: poma és l’hipònim de fruita.
Cohiponímia
Definició: Dos mots són hipònims quan comparteixen un mateix hiperònim i s’oposen entre ells per trets semàntics.
Ex: cadira i sofà són cohipònims entre ells del mot seient.

Per tenir més variació lèxica dins d’un text, es poden utilitzar hiperònims.
Per ser més precís, hipònims.Polisèmia
Definició: propietat semàntica per la qual una paraula té més d’un significat, el qual depèn del context. Cada significat és una accepció dins el diccionari.

Procediments lingüístics de creació de mots polisèmics:
* Ampliació de l’ús d’un mot: Una paraula que neix dins d’un àmbit passa a utilitzar-se en altres àmbits. Ex: un home sa, un aliment sa.
* Ús especialitzat d’un mot: Unmot adquireix un nou significat dins un camp especialitzat. Ex: ou, en biologia significa “cèl·lula resultant de la fecundació de l’òvul”.
* Sentit figurat: a un mot se li afegeix un sentit figurat.
Ex: en economia, un forat és un dèficit econòmic.
* Metàfora: Un mot guanya un significat per analogia o semblança.
Ex: les dents d’un engranatge (s’assemblen a les dents humanes).
*...