resum

Sorgiment i
fonaments bàsics
de les ciències
socials
1. Els orígens del pensament sociològic i antropològic
La reflexió sobre la condició humana sempre ha estat present en la història
del pensament. Les cultures antigues tendien a concebre el fet humà com una
simbiosi integradora d'elements físics i metafísics. El cristianisme va consumar
la separació radical entre cos i esperit en elpensament occidental, i va donar
lloc a un llarg període d'alternança de posicions que vinculaven el fet humà a
la naturalesa amb posicions metafísiques, aquestes sovint amb una orientació
obertament teològica. El que avui anomenaríem societat era concebut sota
aquest doble prisma físic i metafísic, en què el personal i el col·lectiu estaven
subjectes als imperatius naturals de la sang i al'omnímode designi diví. Per
tant, el seu coneixement es revelava mitjançant la fe o el costum, i estava
dotat d'un caràcter dogmàtic. Aquestes diverses formes de pensar sobre el fet
humà, pròpies de l'antiguitat i de l'antic règim, són radicalment diferents de
les nostres formes de pensar actuals.
En els nostres dies, quan tractem d'entendre o d'explicar els comportaments
humans, solem recórrera arguments psicològics, socials i culturals. Individu,
societat i cultura són per a nosaltres tres conceptes dotats d'obvietat; ens sembla
evident que la psicologia, la sociologia i l'antropologia són les perspectives
més adequades per al seu estudi respectiu, i considerem, a més, que aquest
estudi pot ser abordat i ha de ser abordat des d'una lògica científica o racional.
Tanmateix, totaixò que avui ens sembla evident no ha estat sempre així, i és el
resultat d'un llarg procés històric que comença amb la modernitat, cristal·litza
en la Il·lustració, i dóna com a resultat l'aparició de les ciències socials.
© FUOC • P08/10522/01930 10 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials
1.1. El context ideològic: el pensament il·lustrat
1.1.1. La raó crítica de la Il·lustracióTant la idea liberal d'individu (que serveix de base a la psicologia com a disciplina
científica), com la concepció industrial de la societat (que constitueix la
raó de ser de la sociologia clàssica) i les diferents nocions modernes de la cultura
(sobre les quals versen les diverses perspectives antropològiques), són el
producte d'un llarg procés de transformacions socials, econòmiques iideològiques
que, en el terreny del pensament, té les seves bases en la modernitat,
primer, i en la Il·lustració, després. La reforma protestant, la física galileana i
el descobriment de nous mons socials i culturals a Amèrica posen en dubte
els principis ideològics de l'antic règim, i contribueixen a crear els fonaments
de noves formes de pensar laiques sobre bases científiques (empíriques) icrítiques
(racionals). Si la modernitat marca el punt de ruptura entre el pensament
dogmàtic de naturalesa teològica i el pensament racional, científic i crític, la
Il·lustració serà el brou de cultiu específic per a la gestació de les ciències socials.
És precisament a partir de la Il·lustració que la reflexió sobre el comportament
humà es concreta en una reflexió sobre les relacions entreindividu
i societat concebuts tal com avui els entenem.
Serge Moscovici i el ''desencantament del món''
Serge Moscovici (1988) ha seguit els rastres filosòfics d'aquest procés que ell anomena de
"desencantament?del?món", i que culmina amb l'emergència del pensament sociològic:
"La societat moderna s'orienta cap a una racionalització de l'economia i de la relació basada
en la possibilitat decàlcul en tots els terrenys. Organitza l'administració dels homes
com la de les coses, burocratiza els valors de la cultura i seculariza les creences per mitjà de
la ciència. Abocada a les transformacions tangibles, esborra soterradament les empremtes
mil·lenàries del mite i de la màgia, la il·lusió d'un sentit de la vida. Avança sense cessar
cap a les darreries del «desencantament del món»."...