resum

L’educació no Formal
L’Educació no formal és el procés d’aprenentatge voluntari i organitzat que és troba fora del sistema oficial educatiu, i té l’objectiu de facilitar a un conjunt de personesl’aprenentatge, mitjançant diferents mètodes.
En els darrers anys, a Espanya l’Educació no formal ha incrementat considerablement gràcies a les diferents pràctiques de les organitzacions, ja que hanpogut desenvolupar metodologies i també teories.
En primer lloc, podem veure que entre els tres tipus d’educació no hi ha grans diferencies, és a dir, estan més unides que dividides entre elles. Pelque fa a l’Educació informal, puc dir que aquesta sorgeix de l’experiència del dia a dia i no té un sistema educatiu organitzat darrere, sinó que mitjançant les errades i les correccions dels que ensenvolten (pare, mare, germans, germanes...) anem aprenent. També està l’Educació formal que aquesta és dóna en els centres educatius públics i privats, amb un personal format i especialitzat amb lamatèria, que rep a canvi un salari. Aquesta està obligada a seguir la legislació vigent educativa. Finalment, està l’Educació no formal, ja esmentada, que també està reglada, però està fora del sistemaeducatiu oficial i té moltes metodologies variables.
Després d’haver explicat cada tipus d’educació, podem veure que tenen molts aspectes en comú entre elles. L’educació no formal i la Informalcompateixen les següents característiques: són flexibles, es desenvolupen contínuament, tenen molts recursos i és desenvolupen en molts contextos. També hi ha similituds entre la no formal i la formal: lesdos són intencionades, exigeixen una planificació i les dos poden ser reglades.
En segon lloc, l’Educació no formal no es centra en un període d’edat específic, sinó que les persones es poden formar através d’ella en qualsevol moment de la vida. Per exemple, un nen pot participar en un acte en el qual s’expliquen contes, un adolescent pot presentar-se a un curs de formació ocupacional, un...