resum

LA POESIA DEL S.XV
La normalitat plena de la llengua
La desprovençalització: La normalitat plena del català assoleix l’únic àmbit d’ús d’on s’havia mantingut al marge: la poesia lírica. Aquest fetes va produir amb la visió més realista de l’amor, producte de la crisi dels valors feudals, i amb el distanciament polític i cultural amb el sud de França, els poetes van anar desprovençalitzant lallengua poètica de manera paulatina, no només narrativa, sinó també lírica de mà d’autors com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi. Ausiàs Marc va trencar definitivament amb el provençal de la tradició trobadoresca a la recerca d’una major sinceritat. L’autèntica modernització poètica arriba amb l’obra d’Ausiàs Marc.
Ausiàs Marc (1397-1459)
Encara que Ausiàs Marc conserva element de la tradiciótrobadoresca, cal dir que és un autor influït per la poesia italiana del seu temps: Petrarca. El fet d’abandonar el provençal en benefici del català, la voluntat d’expressar-se amb sinceritat, la fugida del retoricisme de la poesia anterior i la importància que dóna als estats d’ànim(intimisme) el converteixen en un poeta original i modern.
Autor
Nascut a València al si d’una família aristocràtica,va participar en les campanyes navals d’Alfons el Magnànim, que el convertí en el seu falconer major. Es casà amb Isabel Martorell i després es tornà a casar en segones núpcies amb Joana Escorna, de la qual també enviudà. No tingué fills dels matrimonis. Morí a València el 1459.
Obra
Es conserven 128 poemes escrits entre 1425 i 1459. Deixant de banda algunes poesies de circumstàncies, el gruix dela seua obra el formen els Cants d’amor, Cants de mort, i l’impressionant Cant Espiritual. Els Cants d’amor s’agrupen en cicles, titulats segons el senyal amb què amaga el nom de l’amada: Plena de seny, Llir entre cards, Amor, amor, Mon darrer bé i Oh, foll Amor. Els temes principals dels seus poemes són l’amor i la mort. El to moralitzador i didàctic dominen el conjunt de la seua poesia, a mésdels greus problemes de consciència i la preocupació per la justícia divina en més enllà, temes predominants en els sis Cants de mort, escrit arran de la mort de la segona esposa, i en el Cant Espiritual.
Caracterització
Estilísticament, Ausiàs Marc fuig de la majoria de les convencions de la poesia trobadoresca:
-Evita el retoricisme de la tradició poètica anterior i busca la senzillesa del’expressió, però reconeix les dificultats per expressar el que sent.
-Renuncia a escriure en provençal perquè considera que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequats per transmetre la sinceritat dels seus versos. Només utilitza provençalismes per mantindré la regularitat mètrica.
- Conserva l’ús del senyal ( o nom secret de la dama a qui s’adreça), les fórmules de tractament i respecte(vós), la recerca de l’amor espiritual i la tendència a idealitzar l’estimada, de la tradició trobadoresca.

Marc és un poeta original perquè:
- Un estil expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar sobre les diferents formes d’amar, la moralitat del comportament amorós i el dolor que produeix estar enamorat.
- La constant presència del “jo” poètic (intimisme), perquè el protagonisme que la damatenia en la tradició poètica queda apagat per l’anàlisi dels sentiments i de l’estat d’ànim del propi Marc.
Els poemes de Marc, solen tindre una estructura bastant fixa, expositiva:
-Exposició d’una situació hipotètica o de la vida real.
-Explicació del que acaba d’exposar aplicant-ho al seu estat d’ànim, bé per requerir el favor de l’amada, bé per alliçonar i moralitzar el conjunt dels possibleslectors.
-Conclusió, el resum del que ha dit o el que demana a l’amada.
A vegades, és explicació, comparació i conclusió.
-Característiques de Marc, que mostren la imatge d’un poeta incomprès i solitari en els seus sentiments, turmentat i adolorit per l’experiència amorosa. Credibilitat i verisme.
Ausiàs Marc condensa molt les frases, mitjançant elisions, normalment de determinants i...