RESUMEN







CODI DEONTOLÒGIC
DEL COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS
(Aprovat en la Junta General de Col·legiats el 2 de Novembre de 1989)

TÍTOL PRELIMINAR

Article número 1
El codi deontològic de la professió del psicòleg està destinat a servir com a regla de conducta professional en l’exercici de la psicologia en qualsevol de les seves modalitats. El Col·legi Oficial de Psicòlegs deCatalunya valorarà, d’acord amb aquestes normes, l’exercici de la professió dels seus col·legiats.
Article número 2
L’activitat del psicòleg es regeix, per damunt de tot, pels principis de convivència i legalitat democràticament establerts a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Article número 3
El psicòleg tindrà en compte, en l’exercici de la seva professió, les normes implícites i explícites queregeixen l’entorn social on actua, considerant-les com a elements de la situació i valorant les conseqüències que la conformitat o desviació respecte d’elles puguin tenir en la seva activitat professional.
Article número 4
El psicòleg rebutjarà tota mena d’impediments o obstacles per a la seva independència professional i per al legítim exercici de la seva professió, dins del marc dels drets i deuresque defineix el present codi.

PRINCIPIS GENERALS

Article número 5
L’exercici de la psicologia s’ordena cap a una finalitat humana i social que pot expressar-se en objectius tals com el benestar, la salut, la qualitat de vida i la plenitud del desenvolupament de persones i grups en els diferents àmbits de la vida individual i social.
Article número 6
La professió del psicòleg es regeixper principis comuns a tota deontologia professional: respecte a la persona, protecció dels drets humans, sentit de la responsabilitat, honestedat, sinceritat amb els clients, prudència en l’ampliació dels instruments i tècniques, competència professional i solidesa de la fonamentació científica de les seves activitats professionals.
Article número 7
El psicòleg, per cap raó, no realitzarà nicontribuirà a pràctiques que atemptin contra la llibertat i la integritat física i psíquica de les persones. La intervenció directa o la cooperació en la tortura i els maltractaments, a més d’un delicte, constitueix la més greu violació de l’ètica professional.
Article número 8
Tot psicòleg ha d’informar, almenys als organismes col·legials, de la violació dels drets humans que arribi a conèixer através de la seva pràctica professional, un cop esgotades totes les possibilitats d’intervenció psicològica per evitar-la.
Article número 9
El psicòleg, en la prestació del seu servei, no farà discriminació de les persones i/o grups per raons d’edat, sexe, nacionalitat, classe social, raça, idioma o qualsevol altra diferència.
Article número 10
Igualment, respectarà les opcions i elscriteris ideològics, morals i religiosos dels seus clients, sens perjudici del seu qüestionament, quan esdevingui necessari, en el decurs de la seva intervenció.
Article número 11
El psicòleg serà summament cautelós, prudent i crític en la seva intervenció professional davant de nocions i termes que fàcilment poden degenerar en etiquetes devaluadores i discriminatòries.

Article número 12
Elpsicòleg no utilitzarà la seva posició en la relació professional com a situació de poder o superioritat en benefici propi o de tercers.
Article número 13
El psicòleg no realitzarà mai maniobres de captació dirigides a aconseguir que li siguin confiats casos de determinades persones, ni tampoc procedirà a realitzar actuacions que assegurin pràcticament el seu monopoli professional en un àreadeterminada. Quan treballi en una institució, no aprofitarà la seva situació per derivar casos a la seva pràctica privada.
Article número 14
El psicòleg no avalarà ni encobrirà amb la seva titulació la pràctica professional realitzada per persones no titulades. Així mateix, denunciarà els casos d’intrusisme que arribin al seu coneixement.



DE LA COMPETÈNCIA PROFESSIONAL I LA RELACIÓ AMB ALTRES...