revolució industrial

Revoluci industrial que porta al capitalisme Transformacions Societat de classes i explotaci porta al moviment obrer/socialisme Creaci dun estat liberal amb revolucions liberals i nacionals Per tal de poder parlar de revoluci industrial shan de donar unes certes condicions. Ha daugmentar la producci agrria aix com la m dobra i elcapital. Sha dexpandir el comer i han daparixer innovacions tcniques i mentalitat empresarial. Ha dhaver-hi un mar poltic favorable que permeti fer lleis en benefici de la llibertat de mercat. Estudiant el cas angls observem canvis en lestructura de la propietat de la terra que consisteix en un procs de privatitzaci (enclousure, tancament de camps). Aix dna la possibilitat dinnovar (noves tcniques deconreu) que provoquen laugment de producci agrcola, s a dir, millor dieta, ms aliment i en conseqncia augment demogrfic. Que provoca excedent de m dobra, xode rural i emigraci. Tamb provoca augment dels beneficis en conseqncia acumulaci de capital, que provoca inversi en industria. A Anglaterra es desenvolupa un important comer. Comer colonial que es basa en matries primeres per productesindustrials i comer interior a causa de ms poblaci i ms demanda i la millora de les comunicacions. (canals, carreteres, ferrocarrils). Aix crea un estmul per a la indstria que es manifesta amb innovacions tecnolgiques (Energia hidrulica, llanadora de volant, maquina de vapor). Aquestes innovacions sapliquen al txtil, al ferrocarril i als vaixells i donen lloc al sistema fabril (automatitzaci iabaratiment). La indstria txtil (de la llana i cot). La indstria cotonera es beneficia de ser un sector no reglamentat pels gremis. La matria primera (cot) es barata a causa de lesclavisme (importat de EUA i de la ndia). T una fcil innovaci tecnolgica, llanadora de volant, Spinning Jenny, teler mecnic. Indstria siderrgica. El ferro per fondres necessita carb vegetal que s escs i poc energtic, per tant caluna millor font denergia ( carb de coc (mineral). El ferrocarril ser un estmul per a aquesta nova indstria. LA INDUSTRIALITZACI SESTENDR PER ALGUNES ZONES DEUROPA DURANT EL SEGLE XIX. El procs industrial necessita inversi (capital financer) i aquesta inversi saconsegueix amb empreses societat annima amb les quals es creen accions que es compren i es venen a travs de la borsa o amb bancsdinversi. Liberalisme econmic i capitalisme. La revoluci industrial va permetre el pas duna economia limitada i mercantilista a una economia liberal, que es basava en tres principis La propietat privada, lliure i sense limitacions de la terra i els capitals La lliure empresa, la lliure contractaci de m dobra i la lliure regulaci del sistema productiu sense inferncia de lestat. Un mercat lliure regulatnoms pel benefici i la llei de loferta i la demanda en lintercanvi comercial. Es coneix tamb com a lliurecanvisme, malgrat que a la prctica no es complia pels freqents impostos que gravaven la importaci de productes. El principal teric del liberalisme clssic va ser Adam Smith. Lobra central daquest economista va ser lAssaig sobre la natura i causa de la riquesa de les nacions. En aquesta obra vaintroduir idees molt noves, de gran transcendncia per al pensament econmic. Segons Adam Smith, el que mou les persones a actuar en economia s linters individual. Donava suport a la iniciativa privada enfront de lestat que nicament havia de mantenir la justcia, defensar el territori i fer les obres que la iniciativa privada no feia. Smith va defensar tamb que la riquesa procedia del treball hum i node lacumulaci de metalls preciosos o de la terra. A ms va ser el primer que va estudiar laugment de la productivitat com a resultat de lespecialitzaci que comportava la divisi tcnica del treball. Va introduir tamb la diferncia entre el valor ds (utilitat real dun b) i el valor de canvi ( capacitat dun b per ser canviat per daltres), fet que donava lloc a les diferncies entre el preu natural i...