Roma a Catalunya
INTRODUCCIÓ
La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys: des de finals del segle III aC fins a principis del segle V dC.
Durant aquest període, l'actual Catalunya va ser una província més de l'Imperi i s'hi van crear noves ciutats.
Les guerres entre romans i cartaginesos pel domini del Mar Mediterrani van originar l'arribada dels romans a Catalunya.
Ambl'arribada i conquesta dels exèrcits romans va començar la romanització de la Península Ibérica i la inclusió del territori hispànic dins de l'espai cultural romà. El territori peninsular va quedar dividit en províncies.
La guerra entre cartaginesos i romans va ser el fet decisiu per introduir el territori de la futura Catalunya en la història mediterrània. La conquesta i romanització vadesenvolupar la societat i la cultura catalana. La romanització no va ser un fenòmen ètnic, sino cultural i de civilització.
Els romans eren uns colonialistes i volien que els pobles conquerits avancessin d'un passat primitiu i rudimentari a un present en el que la introducció de les formes polítiques, socials i econòmiques romanes permetrien el seu desenvolupament.
Poc a poc, tot el territori es varomanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes.
Catalunya és hereu del món romà. Un nombre important de les ciutats catalanes van ser en els seus inicis campaments romans o colònies en les quals els veterans de l'exèrcit venien a retirar-se després del servei militar.
El final de la conquesta i l'inici de l'etapa imperial van coincidir amb el període anomenat PaxRomana, en la qual va produir-se un fort desenvolupament econòmic a la Península amb la romanització de la població que va assimilar la cultura i les institucions romanes, deixant de ser íbers per a convertir-se en hispano-romans.
1. CRONOLOGIA
Com ja hem dit, les guerres entre romans i cartaginesos pel domini del mar Mediterrani van originar l'arribada dels romans a Catalunya. Per poderfrenar el poder de Cartago, els romans van decidir expulsar els cartaginesos de la Península Ibèrica i així va començar la primera fase de la conquesta.
La conquesta d'Hispània per part dels romans va tenir quatre fases succesives:
Primera fase: l'exèrcit romà va desembarcar a Empúries l'any 218 aC. L'any 195 aC els romans ja havien conquerit el territori català i dominaven la costa mediterrànea. Laresistència dels pobles indígenes de les terres de l'actual Catalunya va ser desigual. Els pobles indígenes de la costa van ser aliats de Roma i no van oposar gaire resistència a la conquesta romana. En canvi, la majoria dels pobles de l'interior van oposar una forta resistència a aquesta conquesta.
Segona fase (anys 202-154 aC): els romans dominen la zona oriental de la Península Ibèrica, on vantrobar una escassa resistència dels ibers.
Tercera fase (anys 154-133 aC): després d'una forta resistència dels pobles celtes, els exèrcits romans ocupen tota la Meseta.
Quarta fase (anys 29-19 aC): els exèrcits romans sotmeten les tribus càntabres i completen així la conquesta de tota la Península Ibèrica.
2. LOCALITZACIÓ
Roma va donar unitat política i administrativaa tot el territori peninsular que va quedar organitzat en tres províncies:
Bètica, amb capital a Còrdova (Corduba)
Lusitània, amb capital a Mérida (Emerita Augusta)
Tarraconensis, amb capital a Tarraco, i que va comprendre el territori de l'actual Catalunya.
Les províncies del territori peninsular
L'organització provincial es bassava en les següents autoritats:
Un pro-pretor,encarregat del govern, de l'exèrcit i de l'administració de justícia.
Un legat, auxiliar del pro-pretor i responsable de l'administració pública.
Un procurador, encarregat de la recaptació dels tributs.
Les ciutats més importants d'aquesta època a Catalunya van ser: Tarraco (Tarragona), la ciutat romana més important, Barcino (Barcelona), Egara (Terrassa), Emporiae (Empúries), Gerunda (Girona),...
Regístrate para leer el documento completo.