Salud

Motivació
He estructurat les meves motivacions resumint-les en tres punts:
1.-M'interessa molt el tema, ja que veig un total desconeixement que fa que la gent adopti actituds no correctes envers a les persones amb Síndrome Down, com podrien ser:
-Desqualificacions verbals
-Sentiments de pena
-Por
-Incapacitat per relacionar-se
-Desinformació
-Despreci
-Marginació social
Aquestsactituds, a causa, de no estar informats, és el que m'ha motivat a intentar canviar-ho, posteriorment ampliaré aquest sentiment als objectius.
2.-M'ha motivat molt per fer el treball sobre el Síndrome Down, el fet que el germà (el Víctor) d'una amiga meva (la Maria) pateix el Síndrome i on he pogut comprovar i m'ha explicat que entre ells dos hi ha una relació molt especial en que els dos es necessiten ies donen a l'altre el que a un li falta. Ella em diu, que a diferència del que puguin pensar els altres amb una relació amb una persona amb Síndrome Down, amb la relació que té amb el Víctor hi ha sensibilitat especial, que se'n desprèn un sentiment de afecte, amor, d'agraïment, de noblesa que ella rep, i que d'una manera o altra , li fan replantejar-se la forma de vida, ella veu que tot i quequan la gent veu i/o pensa sobre una persona amb Síndrome Down pot sentir pena, ella està agraïda i se sent afortunada de que el seu germà sigui com és, de que li transmeti el que li transmet.
*Veure annex, treball on la Maria exposa els seus sentiments i relació amb el Víctor
3.-Aquest estiu vaig anar de colònies com a voluntari-monitor per primer cop, compartint una casa de colònies amb nensd'una escola i un grup de nens amb Síndrome Down (de 8-10 anys). Actualment fa dos anys que sóc monitor de nens sense cap deficiència psíquica ni física per tant era un repte, el meu primer contacte com a voluntari-monitor amb nens amb Síndrome Down.
Tot i estar familiaritzat amb el Víctor, els seus trets físics, sempre ve de nou trobar una altra persona desconeguda amb el Síndrome Down, en aquestcas eren nou!. La meva primera impressió fou d'incomoditat, de no saber com tractar-los, perquè sembla que degut a la seva minusvalia se'ls hagi de tractar diferent... estava equivocat, es clar era el primer cop!
Posteriorment vaig poder comprovar que eren com qualsevol nen, t'entenen, et creuen , juguen, riuen, i tenen reaccions positives, també negatives, però com qualsevol altre nen. Per últimcitar que em va omplir interiorment, em van ensenyar a no prejutjar la gent pel seu aspecte i descobrir una sèrie de sentiments afecte-amor diferent a tots els altres.
Objectius
1.-El gran problema social envers el Sindrome Down , segons el meu punt de vista és la desinformació i el desconeixement que la gent té sobre el tema. Per tant jo , en la meva mesura, voldria contribuir posant el meugranet de sorra, intentant amb aquest treball, poder donar a conèixer i sensibilitzar el major nombre possible de gent de que les persones amb Síndrome Down, són persones amb unes deficiències , però que són persones amb els seus sentiments i les seves capacitats.
Es podria dir que el meu granet de sorra és petit, però jo sóc dels que penso que si tots poséssim un granet de sorra, al finalconstruiríem una gran platja, però per això es necessari informar i sensibilitzar la gent. I crec que , no només amb el tema del Síndrome Down., sinó amb altres petits temes de la vida.
2.-Un altre objectiu, però aquest, més a nivell personal és torna'ls-hi, d'alguna manera, tot allò que ells em van ensenyar i tot allò que vaig poder aprendre i experimentar amb ells. El treball de recerca m'ha servit per acomençar a esvair un sentiment que tenia, de que els hi devia quelcom, ja que ells m'havien donat tant. Aquesta mena de sensació que esmento de deure-rebre no és pas una una premisa que m'hagi obligat a fer, sinó és més aviat moral, de que sentia i volia fer quelcom per ells desprès d'haver conviscut amb ells una setmana aquest estiu i que m'hagin donat tants bons moments.
Ara ja sé d'on...