Seguridad alimentaria

Tema 42
Seguretat alimentària. Control del procés de producció d’aliments. Traçabilitat dels
productes agraris i alimentaris. Obtenció i tractament de productes procedents
d’organismes genèticament modificats. Comitès de bioseguretat i bioètica. Marc legal.
Informació i garantia pels consumidors.

SEGURETAT ALIMENTARIA...................................................................................... 2
CONTROL DEL PROCÉS DE PRODUCCIÓ D’ALIMENTS....................................... 5
TRAÇABILITAT DELS PRODUCTES AGRARIS I ALIMENTARIS ......................... 6
OBTENCIÓ I TRACTAMENT DE PRODUCTES PROCEDENTS D’ORGANISMES
GENÈTICAMENT MODIFICATS ................................................................................. 7
MARC LEGAL.............................................................................................................. 11
BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................ 14

SEGURETAT ALIMENTARIA
Les malalties transmeses pels aliments segueixen constituint un dels problemes de salut
pública més importants del món. A més, les dues darreres dècades del segle XX iels
primers anys del segle XXI s'han caracteritzat per l'aparició de nous problemes
relacionats amb els aliments, la qual cosa ha col·locat a la seguretat alimentària en el
centre d'atenció de la societat, dels governs i de les organitzacions supranacionals.
Les recents crisis sanitàries europees relacionades amb els aliments, sobretot la de la
encefalopatia espongiforme bovina (la malaltia deles “vaques boges”), han posat en
evidència la complexitat del procés de producció d'aliments i la necessitat d'abordar la
seguretat alimentària amb un plantejament global que comprengui tota la cadena, des de
la producció primària fins al subministrament als consumidors finals, amb un únic
objectiu: la protecció de la salut de la població. Això exigeix que les autoritats
responsables posinen pràctica mesures destinades a reforçar, millorar i protegir el
desenvolupament dels sistemes d'avaluació i de gestió dels riscos per a la salut vinculats
a les primeres matèries, les pràctiques agrícoles i ramaderes, i les activitats de
processament i distribució d'aliments.
El panorama de la seguretat alimentària ha canviat en els darrers anys sobretot degut a
canvis de caire polític ilegislatiu.
A partir del 1997 totes les atribucions d’assessorament científic i de decisió de la
Comissió Europea en allò referent a la seguretat alimentària s’han reunit sota la
Direcció General de Sanitat i Protecció dels Consumidors. Amb l’eslògan «de la granja
a la taula», la Unió pretén agrupar i coordinar tots els aspectes sensibles d’aquest camp,
en totes les fases de la indústriaagroalimentària: salut i alimentació animal, qualitat de
les produccions vegetals (incloent les innovacions en relació als OGMs), la seguretat
dels insums agrícoles (fertilitzants, pesticides, etc.), la qualitat i seguiment dels
productes i els aliments transformats comercialitzables (incloent les normes d’etiquetat)
i la problemàtica de la seguretat alimentària en el comerç internacional.
Al generdel 2000, amb el Llibre blanc sobre seguretat alimentaria, la Comissió Europea
es va proposar modernitzar la legislació i elaborar un conjunt de normes coherents i
transparents, reforçant al mateix temps els controls des de la granja fins al consumidor i
augmentant la capacitat del sistema d’assessorament científic. El Llibre blanc enumera
els principis i les accions que han de caracteritzarla política sobre la seguretat
alimentària a Europa els propers anys. Les reformes legislatives i organitzatives que s'hi
proposen van encaminades a abordar la seguretat alimentària amb un plantejament
integrat del cicle productiu, definint, en cada una de les fases, les responsabilitats de
tots els que intervenen. En aquest sentit, la Comissió Europea estableix que s'han
d'emprendre accions...