Semàfor





1. Història del semàfor.
Es pot considerar el primer semàfor els llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril.
Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de desembre del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds ala nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.
El 4 d'agost del1914 es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.
El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïllaBalmes-Provença.
2. Funcionament d'un semàfor
Principi de funcionament d'un semàfor:
Els semàfors són dispositius controlats per un temporitzador que ajuda a canviar el color dels LEDS per avançar precaució i aturar.
També hi ha semàfors intel · ligents que són dispositius controlats per sensors que ajuden a verificar el trànsit de determinats carrils aconseguint així un millor control del trànsitvehicular.
Els semàfors de control de trànsit vehicular poden funcionar de dues maneres diferents, el canvi d'estat pot depèn del temps o bé del trànsit. En certes interseccions s'ha de prémer un botó per activar el canvi d'estat a vermell perquè els vianants puguin passar. Això possibilita una circulació fluida i interrompuda fins que arriba un vianant.
Els estats:
Verd: Els vehicles tenendret al pas.
Groc: Adverteix als conductors dels vehicles que l'estat verd aquesta a punt de canviar per passar a l'estat vermell posteriorment i, per tant, ha d'assumir una conducta de prevenció com acabar la seva marxa si està molt a prop de la intersecció i una frenada brusca podria ocasionar situacions perilloses amb els vehicles de darrere i detenir la seva marxa amb la finalitat que laintersecció no sigui bloquejada i els vehicles de les altres corrents poden circular en el període de verd que iniciarà. Quan s'il·lumina la lent groga amb centelleigs intermitents, els conductors dels vehicles realitzen l'encreuament amb precaució. El groc intermitent s'empra en la via que tingui preferència.
Vermell: Els vehicles s'han d'aturar a una distància de dos metres del semàfor.
Fletxes pergirs a l'esquerra o a la dreta: Els conductors dels vehicles giren a l'esquerra oa la dreta, segons el que indiqui la fletxa, i d'acord amb el color que exhibeixin. L'eficiència de les fletxes direccionals s'augmenta considerablement si hi ha canals especials per al moviment o gir indicat, complementats amb marques en el paviment i amb una senyalització adequada.
Altres senyals:
A causa de laconstant evolució dels semàfors s'han incorporat certes millores que ajuden a que la circulació sigui l'adequada. Un exemple clar és la utilització es senyals acústiques perquè els vianants cecs puguin creuar el carrer sense perill. Aquest sistema emet dos tipus de sorolls. Un xiulet intermitent i altre continu per designar que es pot passar i que el semàfor aquesta a punt de canviar d'estat. Tambéexisteixen temporitzadors representats per senyals lluminosos que mostren el temps que tenen els vianants per creuar i semàfors que utilitzen energia solar per autoabastir.
3. Tipus de semàfors.
Tipus de semàfors:
Hi ha una gran varietat de semàfors en els diferents països, de vegades amb usos diferents en cada un d'ells. També es pot diferenciar entre semàfors per a vianants i per a vehicles....