Seminari 1 Mireia Artacho

Fábulas de las abejas de Bernard de Mandeville
Fábulas de abejas va ser publicada per primer cop l’any 1705 pel doctor Bernard de Mandeville. Aquesta primera versió parlava d’una prospera societatd’abelles marcades per la seva immoralitat i el seu vici. Aquesta societat, però, pateix un canvi en el moment en que aquestes abelles es converteixen en éssers morals i virtuosos. El canvitranscendental pel que passa dita societat és que s’arruïna.
La versió del 1705 es va veure ampliada al 1714 quan Mendeville fa passar tots els punts importants de la rondalla per una exhaustiva revisiófilosòfica. L’obra del metge holandès va anar passant per nombroses ampliacions fins que al 1732 es va publicar l’obra definitiva. Dita obra és la que ens disposem a treballar.
El poema comença tot parlantd’aquest panal d’abelles corruptes, de com són i què les caracteritza. Ens diu que són rates, tramposos i que els seus diners és la seva malicia. No hi havia cap que se’n salvès: “bribones les llamaban;pero ¿a cuáles si todos en el reino son iguales?” (11, 1732)
Tal i com diu Mendeville, la seva política es basa en sumar vicis per tal que tot acabi suposant el bé de la terra. Totes les males accionsindividuals donen com a resultat una prosperitat general, el panal d’abelles gaudeix de les riqueses i del poder. Aquest cercle de mentides i enganys porten a les abelles que ja en tenen prou a anaracumulant més i més.
Però arribà un moment en que els que menys tenen en volen més, i doncs, s’inicia un nou model en el que “metamorfosea el vicio, que va mudando su oficio por otro oficio más suave.”(15,1732)
A partir d’aquest moment les abelles del panal es converteixen en éssers virtuosos on l’engany, els robatoris i les menides ja no tenen lloc en la comunitat: “huyó el fraude. Entre pudoresla honradez entró en vigencia [...] ya no hay engaño ni treta, ya ni hay malicia ni robo.” (17, 1732)
En el moment en que tothom cobra el que es mereix, sense fer creixer les seves ganàncies...