Seminari bandura

Resum de la Teoría.
El conductisme posa l’accent en els mètodes experimentals i el procediment estàndard d’aquest és manipular una variable i després estudiar els efectes que s’han produït. Bandura parteix de la base que la personalitat es forma en funció de l’entorn de cadascú i el comportament n’és la causa. Més tard considera que el comportament també era la causa de l’ambient. Aquestconcepte el va definir amb el nom de “determinisme recíproc”. Després diu que la personalitat era una interacció entre tres aspectes; l’ambient, el comportament i els processos psicològics de la persona, és a dir, la manera com aquesta persona percep la realitat, gràcies a les imatges. En el moment en el que introdueix la imaginació, deixa de ser un conductista estricte i comença a apropar-se alscognivistes. D’aquí que sigui considerat el pare del moviment cognitiu.
D’aquesta manera, el llenguatge i la imatge ajuden a explicar millor els resultats després de modificar la variable. En l’experiment del “muñeco bobo”, al principi era un ninot amb el qual el personatge si batallava i l’insultava. Els nens copien l’actitud amb exactitud. Després ho fa amb un pallasso de veritat i els nens tornen afer el mateix. D’aquí en va sorgir l’Aprenentatge per observació o modelat; doncs els nens canvien el seu comportament sense que hi hagués un reforçament dirigit a explotar el comportament que realitzen, simplement ho imiten, és d’alguna manera el que s’espera d’ells.
Concretar el procés d’aprenentatge fent implícit els tres passos que porten a imitar la conducta. L’atenció en referència a lespropietats del model, com més atractiu, més s’assembli a nosaltres, com més estímuls competitius hi hagi, més atenció prendrem per tal d’aprendre quelcom. La retenció (recordar) allò que hem prestat atenció. Aquí és on la imaginació i el llenguatge entren en joc. Doncs una vegada emmagatzemada la informació, podrem fer-la ressorgir de manera que puguem reproduir-la amb el nostre propi comportament.La reproducció en funció de les nostre habilitats per a poder-la imitar i tenir l’èxit esperat. No obstant, demostrat esta que si hi creiem i ens ho imaginem, també ser-ne capaços d’aconseguir-ho. Finalment, la motivació, el sentit que li donem a fer quelcom. Bandura té en compte els següents motius, el reforç pasat (conductisme tradicional), els incentius que hi ha al darrera i el reforçamentvicari, que és la possibilitat de percebre i recupera el model inicial cim a reformador.
Amb aquest, tradicionalment atribuïts en el procés d’aprenentatge, té en compte les motivacions negatives com són el càstig amb previ avís i les experiències viscudes amb negativitat.
D’altra banda existeix l’autoregulació o l’autoconcepte (sinònim d’autoestima), la qual regida per tres passos, permet controlarel nostre comportament; l’auto-observació; ens veiem a nosaltres mateixos actuant. El judici; és la comparació del que viem amb un model estàndard. Però també podem crear nous reptes o bé la competició amb nosaltres mateixos i els altres. Finalment, l’auto-resposta; és el feedback que ens donem a nosaltres mateixos després de veure el resultat d’allò observat, és a dir, si actuem, sota el nostreprisma, de manera correcta, ens felicitarem, del contrari ens castigarem. Tot repercuteix en la construcció de l’autoestima que serà més alta com més experiències positives visquem. Cal tenir en compte que com diu Bandura, el ser massa exigents amb nosaltres mateixos. En el moment en que abusem de les comparacions amb un model estàndard sense tenir en compte les nostres habilitats, provocarà unasobre-exigència que pot provocar conseqüències negatives o bé unes personalitats pejoratives. D’aquestes en feia menció l’Adler y Horney; el tipus agressiu (superioritat vers els altres), el sumis (apàtic) i l’evitatiu (s’immergeix amb les drogues per evadir-se) respectivament.
Les teràpies que Bandura porta a terma per a poder resoldre aquells comportaments no desitjables són per una banda la...