Sexo, determinació sexula i cromosomes sexuals

-Abstract
El cromosoma X era el gen menys especific per als testicles que els autosomes en moltes especies. Aquesta parcialitat és comuntment atribuida a l'inactivació del cromosoma X en l'espermatogènesi però estudis recents en BMC Biology mostren evidències contra l'inactivació d'X en Drosophila i proposen que els gens somatics tissulars i testis però no els ovaric específics tendixen a noestar localitzats en el cromosoma X. Aci, nosaltres debatim possibles mecanismes subjacents, incloent antagonisme sexual i compensació de dosi

-
En espècies amb cromosomes per a la determinació sexual, el contingut gènic podria esperar-se que fora difernet entre els dos cromosomes sexulas i els autosomes. Després d'això, el cromosoma X empra les dos terceres parts del temps en femelles, elsautosomes mija part i el Y cap part, l'importància de diferenciar la pressió selectiva en els gens lligats a X entre els dos sexes. La teoria de la seleció depenent del sexe podria predir això, relatiu als autosomes, el X s'esperat que siga moderadament favorable a les femelles en el contingut de gens i Y siga molt favorable per a mascles [1,2]. Açò ñes una evidència per alq ue esperariem lafeminització del cromosoma X [1,2], manifestat en la localització de femella en el cromosoma X i de mascle en els autosomes o Y.

-La inactivació meiotica dels cromosomes sexuals conduixs a la localitació parcial dels gens
A pesar de les prediccions teòriques de la localització parcial dels gens en els cromosomes sexuals, els més citats explicacions de la tenència a no una teoria però les observacionsempiriques solen referirse a la inactivació meiotica dels cromosomes sexuals (MSCI). MSCI és més facil d'observar en amífers amb mijans citogenètics [3]. Enl'esperma madur, tots els cromosomes estan inactivats però el cromosoma X és el 1r en incativar-se. MSCI és un poc contrari a la intuició ja que porta a la inactivació de sols els cromosomes X en els macles XY mentres que en femelles mantenenl'expressió de les dos còpies XX. Desde que el cromosoma X és inactivat precoçment en els espematòcits, els gens requerits per a la mutació espermàtica s'eperaria que foren (o s'escapen a ) els autosomes. Açò s'il·lustra com a Scheme I en la Figura 1 [4,5]. En aquest esquema, MSCI conduix a la força motriu de la localització parcial dels gens. En un nou estudi en BMC Biology, Mikhaylova iNurminsky sugerixen que aquesta explicació estàndar pot-ser no és aplicable, al menys en Drosophila [6].
A pesar de la naturaleza aceptade de Scheme I, s'ha informat de les majors debilitats [2,7]. Primer, la força conductora comença en MSCI no està clarament identificada. Hi ha nombrosos mecanismes sugerits [8] però molts semblen especials donanda la seua ació dràstica d'espermatòcits convertint-se neells mateixos. Segon, si la localització del gen està conduida per MSCI, els gens pertanyents a les característiques sexuals no relacionats directament amb la gametogènesi no s'esperaria a mostrar la localització de cromosomes parcials.No obstant, els gens d'unió X apareixen evitnat l'expressió sesgada en mascles en els teixits no gametogènics [1] com una glàndula accesoria. Tercer, l'evoluciórarament progressa en pèrdua de fitness (MSCI) seguit de guany de fitness (recolocació de gens). En eixe sentit, l'esquema seguix un esquema que rarament viatja ?.
Mikhaylova i Nurminsky [6] han portat fora un estudi que pareix que negue l'existència de MSCI en Drosophila. Emprant anàlisis de microarray i PCR-RT quantitatives per rastrejar el desenvolupament dels testicles, els observaren la noreducció en l'expressió dels gens d'unió X en esperma madur. SI bé reconeix les evidències genètiques de la precoç inactivació de X [3,7], els autors interpreten les observacions com un patró d'expressió que és inconsistent amb les prediccions de MSCI. Les resolucions eventuals d'questes prediccions aparenten contradir que poden anar per un altra direcció.Les dades de icroarray i PCR-RT mostren...