Sobre verdad y mentira en sentido extramoral. Nietzche

.RECENCIÓ.
CONTEXTUALITZACIÓ.
Ens trobem a Anglaterra al segle XVII, la qual es troba submergida al mig de una Guerra civil. La gran lluita de Enric XIII i el Papat que va finalitzar al 1534 amb una separació de l’Església Catòlica, en van ser el punt de partida. Enric XIII va agafar el poder de l’església i sota el seu domini la va transformar a una religió catòlica únicament Anglesa ques’anomenarà Anglicana. Aquesta estarà basada amb les mateixes bases del catolicisme però a la mida del temps anirà adoptant diferències notables sobretot durant la Guerra Civil ocasionada durant el govern de Carles I.
Carles I, va ser un rei anglès que va buscar imposar la seva voluntat, fet que el va portar a un fort conflicte amb el parlament. Carles I és veurà derrotat davant els parlamentaris, quetenien com a figura màxima el líder del parlament Oliver Crosmwell, que farà executar al governant, destinarà el fill d’aquest, Carles II, a l’exèrcit i crearà a Anglaterra una dictadura civil puritana (vinculada a la religió). Però el seu successor no seguirà els seus passos i iniciarà la restauració cap a la monarquia. Carles II és cridat per governar i al morir (1685) el succeeix Jaume II queefectuà una política basada en la religió Catòlica i l’absolutisme, fets que el van portar al destronament a mans de la Revolució Gloriosa (1688). Aquesta revolució té l’objectiu de portar les lleis a un estatus superior al de la voluntat reial, ho basarem en la llibertat personal, el respecte de la propietat privada i la divisió de poders.
Finalment es posa al tron Guillem d’Orange (Holandès),casat amb Ana I de Gran Bretanya, filla de Jaume II. A partir d’aquest moment s’iniciarà un període de creixement socioeconòmic gràcies a les bases legals que establí la revolució. Fins que al segle XX va arribar a establir-se com a una de les grans potències.
Filosofia de l’època.
Comença el període filosòfic d’on sorgirà la filosofia moderna que obligà als filòsofs a plantejar-se les teories iels límits del coneixement novament.
Fins al moment havíem passat per una etapa basada en la revolució científica (la qual durà uns 200 anys), aquesta etapa filosòfica va ser el canvi de la manera de concebre les coses, el símbol va ser el canvi de paradigma cosmològic.
Abans de la Revolució, la ciència es fa amb filosofia i després, és la filosofia que es fa a partir de la ciència. Enscontextualitzem al segle XVII on la Revolució Científica està en ple procés, trobem també que la veritat eclesiàstica està quedant dissolta per la reforma. Per tant tenim una nova font de coneixement per saber de la natura, la ciència (que tindrà gran èxit per la seva capacitat predictiva). Els filòsofs del moment reaccionaran davant d’aquest canvi de dues maneres diferents tot i que majoritàriamentcoexistents.
La ciència es bona gràcies al llenguatge de les matemàtiques. Pensament que dominarà a l’Occident, els màxims representants els denominarem Racionalistes.
La ciència es bona gràcies a l’experiència. Pensament que dominarà a Anglaterra, els màxims representants els denominarem Empiristes.
L’EMPIRISME.
Creuen que el coneixement hauria d’efectuar-se mitjançant l’experiència, però queaixò ens posarà límits.
Trobem molts filòsofs basats en l’empirisme. Aquests encara que tinguin diferents pensaments tenen unes mateixes bases molt marcades, podem considerar-les les bases de l’empirisme.
La raó està limitada: La raó pot ser utilitzada per explicar el que perceps, però són necessàries les dades sensorials.
Reconeixement de la supremacia de l’experiència: A part de la utilitzacióde la raó són necessàries les dades empíriques.
Les idees innates no existeixen.
La ment humana és troba inicialment “buida” i es va “omplint” amb l’experiència sensorial.
La línia de treball dels empiristes serà establir els límits del coneixement, el mètode per el qual s’obté i quan l’obtenim quina mena de coneixement posseïm.
Arribaran a la conclusió que es pràcticament impossible...