sociología

RESUMS SOCIOLOGIA.

TEMA 1.

1.Sociologia de l’educació com a ciència. Conceptes bàsics.

Entenem per sociologia de l’educació (se) com una sociologia que estudia la realitat social i la seva relació amb l’educació. Pretén explicar, interpretar, reflexionar la realitat social i educativa tal com és en termes sociològics.
És un saber que vol aportar elements per a la comprensió delsistema educatiu i l’acció educativa i conèixer les possibilitats reals que tenen els agents educatius d’intervenir educativament i com ho fan en realitat.

1.1 La (se) com a sociologia i com a ciència en el context de les ciències socials.

Els canvis socials i la creixent demanda educativa donaren peu al naixament i posterior consolidació d’una manera d’entendre l’aducació des d’una perspectivasociològica.
La (se) és la interpretació sociològica de l’educació com a fenòmen social.
La sociologia estudia la societat com a realitat estructurada i que condiciona les nostres ciències com a persones.
Metodològicament parlant, no existeix una sola manera de fer sociologia, sinó que hi ha diverses escoles i metodologies: funcionalisme, marxisme, etnometodologia, fenomenologia, etc.
És difícilcohesionar tant la sociologia com la (se) en una sola perspectiva i més quan hi conflueixen diverses ciències socials: psicologia social, història social, economia, ciència política...

Autors que han incidit en la (se): Duckheim ( sociòleg ), Veblen ( economista i socióleg del coneixement ), Dewey ( pedagog i sociòleg ), Marx, weber i d’altres.

Duckheim veu l’educació com un objected’estudi sociològic però intenta establir les relacions entre pedagogia i sociologia.
Simplement es podria definir la (se) com la ciència social que estudia les relacions entre societat i educació des del punt de vista sociològic. Hauríem d’afegir que la (se) estudia la funció social de l’educació en el marc de la societat a nivell de grup social.

1.2 La conceptualització de la (se) des dels seusconceptes bàsics.

La socialització: és un procés mitjantçant el qual les persones aprenen i assumeixen la cultura d’una societat, grup o classe social. És l’opció de la societat per aconseguir l’adaptació de les persones a la societar o als grups. És un procés viscut per les persones coma resultat de la seva enculturació pel qual s’integren a la societat. Sempre és un procés incomplet que dura totala vida.
Agents socialitzadors: família, escola, grups d’edat, mitjans de comunicació, partits polítics, els clubs d’esplai, etc. Es diferencia entre:
Socialització primària: es la que es du a terme a partir de l’aprenentatge de les normes bàsiques de comportament ( família ).
Socialització secundària: es refereix a la segona passa un vegada adquirides les normes bàsiques de convivènciasocial ( escola )

Veure definició cultura pàg. 12.

Aculturació: és el procés pel qual una cultura externa a un grup s’imposa a la pròpia i provoca la seva progressiva extinció.
Enculturació: Procés d’aprenentatge de la pròpia cultura, que a nivell real, és molt difícil que es doni. És una lluita per perpetuar-se o fer-se un lloc en la jerarquització cultural.
Estructura social: és la manera enquè l’organització social es posa de manifest i a l’armadura que conforma el sistema social com a context que conforma les relacions socials que es produeixen en el seu interior. Es refereix a la manera en què la societat es perpetua des de l’àmbit de les relacions socials.
Estratificació social: és la manera en què la societat estructura les classes socials en diferents estrats amb una situacióestructuralment jerarquitzada.
Classes socials: grups o conglomerats de persones que gaudeixen de les mateixes condicions de vida i estan situades en el mateix estrat social i/o nivell econòmic. (veure pag 13).
El gènere com a element sociològic diferenciador i discriminador: el sistema escolar contemporani ha estat una font de discriminació de la dona tot i que aquesta situació es va...