Stuart mill

Ens parla de com assegurar un coneixement verdader. El seu saber que introdueix és confús i incert per tant, primerament dubte de tot. Qüestiona la raó i creu que els sentits no són fiables ialeshores, s’ha de dubtar de tot el que ens envolta. El seu dubte no és escèptic, ja que a partir del dubte arribar a una veritat indubtable. Aleshores parla de la part metafísica que seria la demostracióde l’existència de Déu. Nosaltres som imperfectes però es coneix de la perfecció,Déu . Déu es qui ens mostra les moltes idees del nostre Jo pensant. La divinitat és qui ens garanteix el nostreconeixement,ciència.
Vol dir que la veritat directa i immediata de cada cosa no la posseïm nosaltres, perquè no som perfectes. Precisament per ajudar-nos a esbrinar la veritat, és que Descartes escriu elDiscurs del mètode , on primer ens ensenya a posar en dubte, ja que aquesta sí que és una capacitat nostra. Després ens diu que no acceptem res com a vertader si no ho podem pensar de forma clara idistinta, evitant la precipitació en els judicis , etc. I així seguint amb els passos del mètode .
 4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb unaaltra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no ens poden garantirl'existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]
  (...) A continuació, reflexionant sobre el fet que jo dubtava i que, en conseqüència, el meu ésser no era del tot perfecte –perquè veia claramentque hi havia una major perfecció en conèixer que no pas en dubtar- vaig parar esment en cercar d'on havia après a pensar en alguna cosa més perfecte que no el que jo era; i vaig conèixer amb evidènciaque calia que fos d'alguna naturalesa que, en efecte, fos més perfecta .
  (...) infinit , etern , immutable , omniscient , totpoderós , i, en fi, posseir totes les perfeccions que podia admetre...