Talls i Seccions

TALLS I SECCIONS

La representació de les peces en el seu sentit més ampli implica l’ús de les línies ocultes per representar les arestes que queden tapades per superfícies de la mateixa peça. De la mateixa manera que es recomana limitar el nombre d’aquestes línies ocultes triant l’alçat més adequat, la tendència més general és obviar l’ús de les línies ocultes introduint en la representaciótalls o seccions.

Els talls i les seccions només tenen sentit en aquelles peces que presenten concavitats, forats o ranures en la seva superfície. Com que la gran majoria de les peces en presenten, cal realitzar-los.

En emprar talls i seccions en el dibuix, s’eliminen les línies ocultes. Així s’aclareixen molt més les formes i les característiques de la peça.
Així doncs, els talls i seccionssón elements auxiliars de gran utilitat per a la representació de peces amb cavitats, les quals no quedarien representades amb claredat per mitjà de les seves vistes principals.

DIFERÈNCIA ENTRE TALL I SECCIÓ:

Les diferències principals entre tall i secció són dues:
- Generalment, els talls ocupen el lloc d’una vista, mentre que les seccions poden anar desplaçades i situades segons comconvingui.
- En representar un tall, es dibuixa el pla de tall i les arestes que quedin al darrere, mentre que en la secció només s’inclou allò que estigui en contacte amb el pla de tall.

PROCEDIMENT:

En representar les parts ocultes d’una peça, el que es fa és tallar imaginàriament la peça i eliminar la part que queda al davant, de manera que se’n pot veure perfectament la part que és interna.Aquest tall només existeix en una de les vistes, mentre que en les altres s’ha de veure la peça completa. Normalment es fa passar el pla de tall pels eixos de simetria de la peça o pel centre dels forats, habitualment cilíndrics.
A vegades no és necessari un tall complet ni mig tall complet ni mig tall; se’n pot fer de parcial, limitat per una línia traçada irregularment o a mà alçada.REPRESENTACIÓ DELS TALLS:

La representació gràfica dels talls es fa mitjançant el ratllat de les parts afectades pel tall. Aquest ratllat ha de complir unes característiques determinades:

- Es dibuixa en línies plenes fines que han d’omplir les àrees on hi havia material.

- La inclinació d’aquestes línies ha de ser de 45º en relació amb les línies dels contorns de la secció o les línies desimetria.
- La separació de les línies del ratllat va d’acord amb la grandària de la superfície que es ratlla. S’ha de procurar de l’execució pràctica del dibuix que la separació de les línies del tramat sigui realment constant.

- En cas de talls en peces molt grans i per evitar grans superfícies ratllades, es redueix el ratllat de les zones més properes a les arestes que limiten la superfícieque es ratlla.

- Les diferents seccions d’un mateix cos es ratllen de la mateixa manera.

- El ratllat d’un tall ha de tenir la mateixa inclinació en tota la vista, encara que estigui separat en dues àrees o més.

- En les seccions d’una mateixa peça tallada per plans paral·lels representats conjuntament, s’utilitza el mateix sentit o direcció del ratllat. Es pot desplaçar la línia de divisióentre les seccions per millorar-ne la comprensió.

-En talls en peces molt petites, les línies del ratllat serien imperceptibles o estarien massa juntes, per la qual cosa s’opta per omplir totalment l’àrea de tall de color negre. Si s’ha de dibuixar més d’una peça petita en contacte, aquestes se separen mitjançant un petit espai en blanc, en substitució de la línia negra que es dibuixa perdelimitar dos espais en blanc.

- En dibuixos de muntatge en què apareguin dues peces adjacents, el ratllat serà cap a la banda dreta en una de les peces, i cap a l’esquerra en l’altra. En cas que hi hagi més de dues peces, s’ha de jugar amb la separació de les línies del ratllat, que serà més gran en les peces més grosses.

- El ratllat s’interromp en les inscripcions quan no és possible...