Tasca De Resum Del Vídeo Quim Monzó

Per fer aquesta activitat heu de veure el vídeo de Quim Monzó en presentació de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. Escriu una llista de tots els escriptors en català que cita Quim Monzó en el seu discurs. Al costat del nom, has de posar els anys en què va viure, l'època o moviment literari en què cal situar-lo i el gènere literari més important que va escriure l'autor(novel·la, poesia, teatre, assaig). Segueix aquest exemple: Joan Maragall, 1860-1911, Modernisme, poesia. Podeu buscar informació al Quadre cronològic de la literatura catalana, enciclopèdies i altres llocs web. Aquesta activitat es qualificarà segons aquesta escala: Insuficient, Suficient, Bé, Notable, Excel·lent. Ànims!

Frederic Mistral, 1830-1914, Felibritge, poesia. Ramon Llull, 1232/33-1316,Edat Mitjana, prosa religiosa. Carles Riba, 1893-1959, Renaixença, poesia Bernat Metge, 1340/46-1413, humanisme, prosa JV Foix, 1893-1987, Avantguardisme, Poesia Narcís Oller, 1846-1930, Modernisme, Narrativa, assaig Anselm Turmeda, 1352/55-1423 , Edat mitjana, Prosa moral Joan Brossa, 1919-1998, avantguardista, poesia, teatre, artista plàstic Joanot Martorell, 1413-1468, Edat Mitjana, novel·laLlorenç Villalonga, 1897-1980, Literatura de postguerra, novel·la i teatre. Jordi de Sant Jordi, 1399/1400-1424, Edat mitjana, poesia Jaume Roig, ? -1478 , Edat mitjana, novel·la Josep Carner, 14 d'abril de 1898-12 de març de 1988, Noucentisme, Poesia Jacint Verdaguer, 17 de maig de 1845-10 de juny de 1902, Romanticisme (Renaixença), Poesia Isabel de Villena, 1430-1490, Edat mitjana, Prosa moral.Josep Maria de Sagarra, 5 de març de 1894-27 de setembre de 1961, Noucentisme, Teatre, Poesia Àngel Guimerà, 1845-1924, Realisme , Narrativa Santiago Rusiñol, 25 de febrer de 1861-13 de juny de 1931 Modernisme, Teatre Joan Maragall, 10 d'octubre de 1860-20 de desembre de 1911, Modernisme, Poesia Eugeni d’Ors, 28 de setembre de 1881-25 de setembre de 1954, Noucentisme, Poesia Josep Pla, 8 de març de1897-23 d'abril de 1981, Literatura de preguerra, Narrativa Joan Sales, 19 de novembre de 1912-12 de novembre de 1983 , Narrativa Mercè Rodoreda, 10 d'octubre de 1908-13 d'abril de 1983, Literatura de postguerra, Narrativa

Quim Monzó en presentació de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007

Senyores i senyors, Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria)els explicaré un conte. El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia —l’any que la cultura catalana n’és la convidada— li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt. Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig?¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?” No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides,pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu. Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és moltperspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat. Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi...