Teoria de la comunicacio

Tema 1

TEORIA DE LA COMUNICACIÓ.
FUNCIONS DEL LLENGUATGE.
EL SIGNE LINGÜÍSTIC.
SISTEMES DE COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICS I NO LINGÜÍSTICS

Í N D E X

1. La comunicació
1.1. Definició
1.1.1. Sistemes de comunicació general
1.1.2. Sistema verbal de comunicació humana
1.2. Elements de la comunicació
1.3. Problemes possibles en un procés de comunicació. Interferències
1.4.Comunicació i semiòtica
1.4.1. Els signes no verbals

2. El llenguatge: característiques
2.1. Facultats del llenguatge
2.2. Funcions del llenguatge. Bulher, Jakobson

3. El codi
3.1. El concepte de codi aplicat a la llengua

4. El signe: semiologia i semiòtica
4.1. El signe lingüístic
4.1.1. Saussure-Hjemslev
4.1.2. Benveniste
4.1.3. Martinet
4.1.4.A. López
4.2. Relacions entre els signes

5. Estudi dels signes

BIBLIOGRAFIA

Casetti, F., Introducció a la semiòtica, Ed. Fontanella, 1988.

Diversos Autors, Curs de gramàtica normativa, Grau elemental, València, Universitat de València, 1979.

Eco, U., Tratado de semiòtica general, Ed. Lumen, 1988.

Ferrando, A. i altres, Invitació a la llengua catalana, Ed. Gregal, 1986.Jakobson, R, Ensayos de lingüística general, Ed. Seix Barral.

Saussure, F., Curs de lingüística general, Ed. Akal, 1980.

Serrano, S., De l’amor als signes, Ed. PPU.

Tuson, J., El luxe del llenguatge, Ed. Empúries, 1991.

Tuson, J., El llenguatge i el plaer, Ed. Empúries, 1990.

1. La comunicació

1.1. Definició
Segons U. Eco, el procés comunicatiu es defineix com el pas d’unsenyal, des d’una font, a través d’un transmissor, mitjançant un canal, fins a un destinatari. Per tant, comunicar és, senzillament, transmetre informació des d’un punt a altre.
El concepte de comunicació pressuposa el concepte de relació (relació entre éssers) i el de transmissió (d’informació). La comunicació sols es verifica quan existeix un codi que tant l’emissor com el receptor coneixen.Aquest codi estableix una correspondència entre allò que representa i allò representat. El model comunicatiu humà per excel·lència és el llenguatge o capacitat humana de comunicar-se mitjançant signes orals.
1.1.1 Sistemes de comunicació general.
Els humans vivim entre continus sistemes de comunicació: el semàfor que ens indica quan creuar, el timbre de la porta si ve algú... Aquestssenyals no són naturals, són creats o motivats per l’home amb una intenció comunicativa. Tanmateix quan el senyal és natural no motivat per l’home, aquesta intenció comunicativa no existeix. Aquest senyal s’anomena indici. Per exemple, quan el cel està ennuvolat és indici de pluja, però en aquest senyal no hi ha intencionalitat comunicativa.
Diferències entre indicis i senyals:
Indicis: no hi haintenció comunicativa, són fets naturals.
Senyals: tenen intenció comunicativa, són produïts artificialment. Hi distingim:
icona: relació analògica amb el referent. Exemple: un senyal de trànsit.
símbol: no hi ha relació entre el senyal i la realitat. Exemple: un semàfor.
signe lingüístic: relació convencional. Exemple: (( ( casa [káza]

1.1.2. Sistema verbal de comunicació humana
Elsistema de comunicació humana té les següents característiques:
Els senyals de comunicació humana són de natura lingüística i s’anomenen signes lingüístics.
3. La comunicació humana pot ser reversible. El receptor o destinatari d’un missatge pot convertir-se en transmissor del missatge. Aquesta reversibilitat és opcional, hi pot haver comunicació sense intercanvi recíproc de missatges. Exemple:escriptor ( llibre ( lector

1.2. Elements de la comunicació
En el mecanisme de la comunicació han de figurar els següents elements:
- EMISSOR: és qui origina intencionadament el missatge.
- RECEPTOR: és qui rep el missatge.
- APARELL EMISSOR I APARELL RECEPTOR: els òrgans de fonació i d’audició, en el cas del llenguatge oral.
- MISSATGE: informació que es vol transmetre.
- CANAL: és...